ALIATS AMB EL PROGRÉS
Els processos constructius han avançat en paral·lel a la civilització per millorar la qualitat de vida de la humanitat
L’ocupació de morters per fixar, bé pedres naturals o bé pedres artificials, es remunta a èpoques molt llunyanes. Fa més de 2.000 anys, els romans ja usaven la cendra volcànica com a ciment natural, i els egipcis van utilitzar pastes obtingudes amb mescles de guixos i calcàries per a la construcció de gairebé totes les seves piràmides.
Quan l’home va sortir de les cavernes, va néixer la necessitat de crear condicions òptimes d’habitabilitat. Per aquest motiu, els processos constructius van anar evolucionant en paral·lel a la civilització i al progrés. No s’entén un avanç sense l’altre. De fet, avui dia, ningú qüestiona que el desenvolupament de la humanitat estigui estretament relacionat amb l’evolució dels sistemes d’edificació. Les tècniques modernes han transformat el ciment i els seus derivats per convertir-los en productes indispensables per al desenvolupament social i la millora de la qualitat de vida de les persones. El ciment és, sense dubte, l’aliat més fort del progrés.
EL MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ MÉS USAT DEL MÓN
Actualment, gràcies al ciment pòrtland i a les prestacions dels nous formigons, les societats modernes i desenvolupades disposen de múltiples recursos per garantir als seus ciutadans una enorme qualitat de vida. Aquests valuosos materials han fet possible l’existència d’obres d’enginyeria civil, infraestructures, i habitatges més confortables i duradores que proporcionen major benestar a les persones. La versatilitat i enorme funcionalitat del ciment, a més, combina perfectament amb les seves propietats estètiques, l’aplicació de les quals està en auge en l’arquitectura més avantguardista.
La vital importància del ciment en els nostres dies es constata pel fet de ser el material de construcció que més es produeix al món, amb prop d’1.800 milions de tones a l’any. Aquest creixement en el consum de ciment està directament relacionat amb l’augment de la població mundial i amb el desenvolupament dels països. Es pot pensar que, almenys a curt termini, el formigó i el morter seguiran sent els mitjans més econòmics de construir, i el seu consum no cessarà d’augmentar.
APORTACIONS DEL CIMENT A LA SOCIETAT
MÉS CONFORT I BENESTAR SOCIAL
El ciment pòrtland ha tingut un paper cabdal en la millora de les condicions de vida intrínseques de les persones i és, probablement, un dels productes que més contribueix a l’habitabilitat del planeta. Des de les infraestructures de tractament d’aigües fins a les vies de comunicació, des dels habitatges fins a les instal·lacions sanitàries, el formigó s’ha convertit en un element imprescindible per a la protecció del territori i les persones:
El desenvolupament de la societat suposa garantir la mobilitat (mitjançant infraestructures de transport com carreteres, autopistes, ferrocarrils, metros, aeroports), les activitats culturals (museus, teatres, biblioteques, universitats, escoles, hostaleria), la productivitat (fàbriques, superfícies comercials) i la comfortabilitat, és a dir, uns habitatges condicionats i segurs.
MEJOR SALUD Y MAYOR HIGIENE
Existeix una estreta relació entre l’activitat constructiva i la millora de la salut de les persones, sobretot, en l’àmbit del control i tractament de les aigües i els residus.
El concepte d’un sistema de clavegueram formal va aparèixer a Europa al segle XIX. Anteriorment, l’eliminació d’aigües residuals es realitzava emprant els canals que desembocaven en rierols, rius i platges properes. La contaminació i les crisis sanitàries eren freqüents.
Al voltant del segle XX, amb el creixement de les ciutats i l’increment de la densitat de població, van sorgir noves necessitats com les relacionades amb el subministrament i la potabilització de l’aigua. El formigó va ser el principal material de construcció per als túnels, canonades, embassaments i estacions de bombament que, sense dubte, van reduir les malalties i la mortalitat.
La construcció d’instal·lacions sanitàries -com hospitals i centres de recerca-, amb una cobertura mèdica de qualitat i més propera, també va contribuir a millorar la salut, la seguretat i l’esperança de vida dels ciutadans.
