DOCUMENTACIÓ AUDIOVISUAL
Les actuacions del sector, en imatges i vídeos
Aquí trobarà una selecció de recursos gràfics i visuals relacionats amb l’activitat de Ciment Català que pot descarregar en alta resolució per a la seva publicació. Li agrairem que, en cas d’utilitzar-los, se citi la procedència.
BARCELONA CAPITAL MUNDIAL DE L’ARQUITECTURA 2026
Barcelona és una ciutat d’arquitectura reconeguda per la bellesa i singularitat dels seus edificis i per la capacitat de combinar patrimoni i innovació. En aquest context, el formigó ha esdevingut un material clau en la configuració de la seva arquitectura contemporània, aportant solucions tècniques, expressives i sostenibles.
Des d’equipaments públics fins a infraestructures i projectes urbans, el formigó forma part del llenguatge arquitectònic de la ciutat, contribueix a crear espais funcionals, duradors i integrats en el seu entorn. Aquest recull presenta una selecció d’obres arquitectòniques de Barcelona que en fan ús, amb una breu explicació de cada projecte i del paper que hi juga aquest material.
Torre Colón (Drassanes – Raval)
Autoria: Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González i Emili Bordoy Alcántara.
Formigó com a “múscul” estructural: l’estructura resistent és de formigó armat, amb una retícula de pilars i un nucli resistent; el basament combina vidre amb panells de formigó texturat que “vesteixen” la torre.
Imatge: Michelangelo-36, 2007 (Viquipèdia)
Torre Atalaya (Diagonal / Sarrià – Les Corts)
Autoria: Frederic Correa + Alfons Milà (Correa–Milà).
Formigó com a sistema: estructura de formigó armat amb forjats plans sense bigues, i tancaments tipus “curtain wall” amb peces prefabricades i pedra artificial (una estètica molt “industrial-elegant” de l’època).
Premi FAD (1971)
Imatge: Enric, 2017 (Viquipèdia)
Mercat de la Guineueta (Nou Barris)
Autoria (projecte original): Josep Anglada, Daniel Gelabert i Josep Ribas (AGR). Reforma posterior: Daniel Mòdol (segons catàleg local).
Formigó com a llenguatge: estructura i expressió matèrica en què el formigó (i les seves juntes/relleus) construeix la imatge de l’edifici. El tancament amb “òculs” circulars tipus rusc (mòduls/peces repetides) converteix una tipologia humil en un objecte monumental.
Finalista dels Premis FAD 1965
Imatge: Daniel Mòdol Deltell, 2010 (Viquipèdia)
Habitatges Meridiana
Autoria: MBM (Bohigas–Martorell–Mackay).
Formigó com a estructura “a la vista”: l’edifici s’organitza gràcies a un sistema estructural de pantalles de formigó, que ordena la planta i les crugies amb una claredat gairebé didàctica.
Imatge: Marisa LR, 2007 (Viquipèdia)
Fundació Joan Miró (Montjuïc)
Autoria: Josep Lluís Sert.
Formigó com a “béton brut mediterrani”: s’hi fa servir formigó vist, tractat per semblar blanc; es valoren fins i tot les empremtes de l’encofrat (textura com a part del projecte). Seqüència d’espais, patis i lluernaris: brutalisme sense agressivitat, més aviat lluminós i tàctil.
Imatge: Robertgombos, 2018 (Viquipèdia)
Seu del COAC (Ciutat Vella)
Autoria: Xavier Busquets i Sindreu (projecte guanyador de concurs).
Formigó a l’interior: el fris de formigó armat serveix de suport per als esgrafiats vinculats a Picasso: estructura + art. Modernitat tecnològica inserida davant de la catedral: el contrast (vidre/pedra/formigó) és part del manifest urbà.
Imatge: Enric, 2021 (Viquipèdia)
Walden 7 (Sant Just Desvern)
Autoria: Ricardo Bofill Taller de Arquitectura (RBTA), 1975.
Formigó com a megaestructura: lògica de mòduls agregats (ciutat vertical) on el material pesant permet apilar, buidar i cosir patis interiors; el formigó fa possible el laberint habitable. Àmpliament documentat i registrat com a peça clau de la modernitat tardana.
Imatge: Jordi Ferrer (Viquipèdia)
La Fàbrica (Sant Just Desvern)
Autoria (reconversió): RBTA; intervenció sobre una antiga cimentera (1973).
Formigó com a arqueologia industrial: sitges, galeries i peces fabrils reinterpretades; el projecte demostra com el formigó es pot domesticar amb llum, buits i vegetació.
Premi City of Barcelona Architecture Prize (1980)
Imatge: Till F.Teenck, 2007 (Viquipèdia)
Les Tres Xemeneies (Sant Adrià de Besòs)
Autoria: infraestructura industrial sense autor conegut
Formigó com a icona metropolitana: les xemeneies són de formigó i la seva escala converteix el material en paisatge. Construïdes als anys 70, operativa fins al 2011; avui en procés de reconversió (Catalunya Media City i nou front urbà).
Imatge: Kent Wang, 2024 (Viquipèdia)
VIDEOS INFORMATIUS
ACTIVITAT INSTITUCIONAL
Reunió de Casa Catalunya amb el grup parlamentari d’ERC 23-11-2022
Autor: Ciment Català
Incorporació de Ciment Català a la Comissió per a l’amplicació de l’aeroport 3-10-2022
Autor: Ciment Català
Reuió amb Natalia Mas, directora general d’Indústria de la Generalitat 28-62022
Autor: Ciment Català
Sessió de treball amb el conseller d’Empresa i Treball Roger Torrent 11-1-2023
Autor: Generalitat de Catalunya
Visita de l’ARC i la DGQA a la fàbrica de Santa Margarida i els Monjos 27-1-2022
Autor: Ciment Català
Visita del secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat Isidre Gavín a la fàbrica d’Alcanar 10-11-2021
Autor: Ciment Català
Reunió del Consell Directiu de Ciment Català amb el President de Foment del Treball Josep Sánchez llibre 19-10-2021
Autor: Ciment Català
Reunió amb el President de Port de Barcelona Damià Calvet 10-9-2021
Autor: Port de Barcelona
Visita de la Consellera Àngels Chacon a la fàbrica de Montcada i Reixac 28-6-2019
Autor: Ciment Català
Reunió del Consell Directiu amb el Conseller Damià Calvet 19-3-2019
Autor: Ciment Català
Reunió del Consell Directiu amb el Vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras 29-3-2017
Autor: Ciment Català
Reunió Consell Directiu amb el Conseller Jordi Baiget 28-4-2016
Autor: Ciment Català
Reunió Consell Directiu amb el Conseller Xavier Mena 17-9-2012
Autor: Ciment Català
Visita del Consell Directiu al President de la Generalitat Carles Puigdemont 28-6-2016
Autor: Jordi Bedmar
Visita del Consell Directiu al President de la Generalitat Artur Mas 29-8-2012
Autor: Jordi Bedmar
Reunió Consell Directiu amb el Conseller Andreu Mas-Colell 28-3-2011
Autor: Ciment Català
Reunió amb el Director de l’Agència de Residus de Catalunya 27-6-2011
Autor: Ciment Català
Reunió Consell Directiu amb el Conseller Joaquim Nadal 29-12-2009
Autor: Ciment Català
Reunió amb la Directora General de Qualitat Ambiental de Catalunya 15-3-2011
Autor: Ciment Català
Reunió amb el Director de l’Agència Catalana de l’Aigua 30-6-2011
Autor: Jordi Bedmar
GRUPS DE TREBALL
1ª Comissió de Seguiment del II Acord Voluntari 2-3-2011
Autor: Ciment Català
Pla de la Qualitat de l’Aire a Catalunya 6-5-2011
Autor: Ciment Català
CASA Catalunya 26-9-2011
Autor: Ciment Català
Grup de Treball dels Àrids 24-2-2011
Autor: Ciment Català
Mesa de la Mineria 11-5-2010
Autor: Ciment Català
ESDEVENIMENTS
VI Seminari Tècnic de Ciment Català 4-6-2010
Autor: Ciment Català
Jornada de Conducció Eficient 12-4-2016
Autor: Ciment Català
Jornada CO2 Generalitat 13-5-2015
Autor: Ciment Català
Conveni MNACTEC 13-6-2012
Autor: Ciment Català
Fondeig a Sitges d’esculls marins artificials de formigó 17-6-2010
Autor: Ciment Català
Fondeig a Sitges d’esculls marins artificials de formigó (2) 17-6-2010
Autor: Ciment Català
PERSONES
Antoni Crous Millet, president de Ciment Català 2001-2010
Autor: Ciment Català
Àngel Cercós Casalé, president de Ciment Català 2010-2016
Autor: Ciment Català
Salvador Fernández Capo, president de Ciment Català des de 2016
Autor: Ciment Català
IDENTITAT CORPORATIVA
Logotip Ciment Català (JPG)
Autor: Ciment Català
Logo CIMENT CATALA (Vectorial: .ai)
Autor: Ciment Català
Símbol logotip Ciment Català
Autor: Ciment Català
INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS
Sitges de ciment – Fàbrica de Sant Vicenç dels Horts
Autor: Ciment Català
Torre de ciclons – Fàbrica de Sant Vicenç dels Horts
Autor: Ciment Català
Molí vertical de cru – Fàbrica de Sant Vicenç dels Horts
Autor: Ciment Català
Grues de càrrega de ciment per a vaixells – Port d’Alcanar
Autor: Fco Márquez
Pedrera de LafargeHolcim a Montcada i Reixac
Autor: Ciment Català
Forn – Fàbrica de Santa Margarida i els Monjos
Autor: Ciment Català
Sala de control – Fàbrica d’Alcanar
Autor: Fco Márquez