- El president de la patronal Ciment Català recorda que, en paral·lel, el sector afronta una forta inversió per complir el Full de Ruta per a la descarbonització al 2030 i per assolir la neutralitat climàtica al 2050
- Energia a preus competitius, economia circular, normatives de compra pública verda, fiscalitat orientada a la descarbonització i simplificació dels tràmits administratius, els objectius de la indústria per al 2026
La indústria catalana del ciment ha tancat l’exercici de 2025 en un context de mercat pla i estable, i amb una aposta decidida per la descarbonització del sector.
Aquesta conjuntura genera una situació plena de contrastos. D’una banda, el consum de ciment a Catalunya suma 14 anys seguits per sota dels 2,5 milions de tones, un volum molt baix en relació a la població, que situa el consum per càpita a l’entorn dels 300 kg per habitant i any, un 30% inferior a la mitjana de la Unió Europea. Aquest nivell de consum, en valors absoluts, és pràcticament el mateix que fa 60 anys. En aquest període, la població s’ha més que duplicat, essent aquest consum totalment insuficient per a un país modern i desenvolupat com Catalunya.
A la situació descrita cal afegir que les empreses catalanes fabricants de ciment estan abocades, de ple, a un elevat esforç financer per assolir el compliment, a curt termini, de la reducció de les emissions de carboni imposades per la Unió Europea pel 2030, així com pel repte d’arribar a la neutralitat climàtica l’any 2050. Aquest compromís amb la protecció del medi ambient comporta inversions per a les fàbriques catalanes de més de 800 milions d’euros en els propers anys. I comporta una alta pressió per al conjunt del sector, ja que a banda de l’atonia del mercat domèstic, es produeix en un escenari de descens de les exportacions, les quals s’han reduït un 18% al darrer any.
El president de la patronal Ciment Català, Salvador Fernández Capo, en la seva anàlisi de la situació i dels propòsits de la indústria per a l’any 2026, planteja que cal incrementar la col·laboració amb les administracions per a aconseguir els ambiciosos objectius climàtics: “caldria dedicar una bona part dels ingressos derivats de la fiscalitat associada a les emissions de CO2 a ajudar la indústria en la descarbonització, així com aconseguir un suport explícit de l’administració catalana i, especialment, del govern central per obtenir fons europeus (Innovation funds) que donin viabilitat als projectes de descarbonització de les fàbriques catalanes”. En aquest àmbit, especifica que és fonamental l’accés a infraestructures, i demana desenvolupar, ràpidament, xarxes per al transport i l’emmagatzematge de CO2 i “garantir l’accés a energia renovable a preus competitius”.
Fernández Capo invita també els poders públics a ajudar en la promoció del mercat de productes sostenibles, mitjançant l’establiment de “normatives i estratègies de compra pública verda efectives que incentivin l’ús de materials de baixes emissions en carboni en la construcció”. En la línia de compromís mediambiental, apel·la al foment de l’economia circular per reduir al mínim imprescindible el destí de residus a abocador i facilitar-ne la valorització a les fàbriques de ciment. En el seu recordatori de necessitats del sector, adverteix també que “cal una decidida simplificació i agilitació administrativa en la tramitació dels permisos, especialment en els projectes de descarbonització, i una fiscalitat ambiental alineada amb aquests objectius”.