La indústria del ciment viu un moment decisiu. El compromís amb la descarbonització és clar, però el camí per fer-lo possible és complex i ple de condicionants tècnics, econòmics i infraestructurals. Aquesta va ser una de les idees centrals que va traslladar Albert Avellaneda, director de Ciment Català, durant la jornada sobre els pressupostos de carboni organitzada el passat 26 de març pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. En la seva intervenció, Avellaneda va voler posar sobre la taula una realitat sovint poc coneguda: en el cas del ciment, la major part de les emissions no provenen del consum d’energia, sinó del mateix procés químic de producció. Això fa que la reducció d’emissions no depengui només d’un ús més eficient de l’energia, sinó d’una transformació tecnològica molt més profunda.

En aquest context, va subratllar que l’assoliment d’emissions zero dependrà en gran mesura “del desplegament de tecnologies de captura de CO₂”,  tot advertint que es tracta d’inversions molt elevades —al voltant de 400 milions d’euros— amb un retorn econòmic encara incert. Així, va remarcar que els pressupostos de carboni representen “un repte de gran envergadura per al sector, tant des del punt de vista tecnològic com econòmic”, i que la seva viabilitat estarà fortament vinculada a la capacitat no només d’afrontar aquestes inversions, si no de l’existència de les infraestructures de transport i emmagatzematge del CO2 capturat, i per descomptat de l’accés a una energia competitiva en preu, un factor clau per mantenir l’activitat industrial i la seva capacitat de transformació.

Els nous pressupostos de carboni impulsats a Catalunya marquen un punt d’inflexió en la política climàtica del país, amb objectius de reducció d’emissions especialment exigents per al conjunt de la indústria. Aquest instrument fixa un límit global d’emissions de 161,6 milions de tones de CO₂ equivalent per al període 2026-2030, amb la voluntat d’alinear-se amb els compromisos europeus i avançar cap a la neutralitat climàtica el 2050.

Des de la perspectiva de la indústria catalana del ciment, agrupada a Ciment Català, cal que els pressupostos de carboni es despleguin dins d’un marc realista i viable. No n’hi haurà prou amb exigir objectius ambiciosos: caldrà garantir també les condicions per fer-los possibles. Això implica disposar d’infraestructures per transportar i emmagatzemar el CO₂ capturat, i també assegurar l’accés a una energia competitiva en preu, un factor clau per mantenir l’activitat industrial i la seva capacitat de transformació. aquest nou marc suposa un repte de gran magnitud. El sector ja es troba immers en un procés de transformació profunda per reduir la seva petjada de carboni, amb un Full de ruta que preveu assolir la neutralitat climàtica —i fins i tot emissions negatives— l’any 2050.

Tanmateix, la patronal alerta que l’actual ritme i exigència de les polítiques climàtiques pot tensionar la competitivitat del sector si no van acompanyades de mesures de suport efectives. Les empreses cimenteres catalanes afronten inversions milionàries per adaptar-se als objectius europeus de descarbonització, en un context de demanda interna encara feble i amb el consum un 30% inferior a la mitjana de la Unió Europea.

La descarbonització és, sens dubte, una oportunitat de futur. Però perquè sigui també una oportunitat real per a la indústria, cal construir un entorn que combini ambició climàtica, viabilitat econòmica i sentit industrial. Aquest és, avui, el  missatge que vol donar del sector: avançar sí, però amb les eines necessàries per fer-ho possible.