Recuperació del mercat, però nous obstacles a la competitivitat
L'esclat de la pandèmia de la Covid-19 a principis de 2020, i les consegüents restriccions a l'activitat (confinaments, cessament o aturades dels projectes de construcció) va provocar que aquest exercici es tanqués amb un retrocés significatiu del mercat del ciment. Tot i que l'emergència sanitària va prosseguir durant el 2021, les condicions socials i laborals van millorar, fet que es va traduir en una recuperació del consum de ciment que, malgrat tot, encara no va assolir els nivells anteriors a la pandèmia.
La tornada a una certa normalitat constitueix sens dubte la millor notícia de l'exercici. La millora econòmica general del país, encara que llastrada per uns nivells d'inflació com no havíem vist en 30 anys, també ha contribuït a generar una sensació d'alleujament a les nostres empreses.
Però aquestes bones notícies han vingut acompanyades, durant l'any 2021 a què passem balanç en aquesta Memòria, per altres situacions que afecten molt negativament la indústria cimentera catalana. I ho fan especialment en la seva línia de flotació econòmica, ja que totes han derivat en un notable increment de costos que llasten la nostra competitivitat.
En primer lloc, cal esmentar el desorbitant augment del preu de l'electricitat, que, des del mes de juliol, ha triplicat els preus inicials del 2021 i ha situat Espanya com el país més car de tot Europa (un 46% superior a Alemanya, i un 150% més car que a França). El procés de fabricació de ciment és intensiu en el consum d'aquesta energia, que ja representa el 54 % dels nostres costos variables. Urgeix, doncs, que les administracions públiques competents adoptin mesures de control dels preus elèctrics, si més no per evitar que els sectors industrials quedin en inferioritat amb els països del nostre entorn.
Un altre front que ens ha penalitzat ha estat l'increment constant dels costos dels drets d'emissió de CO2, que el 2021 van passar de poc més de 30 euros a 80€ per tona. La indústria del ciment, pel procés químic de descarbonatació de la pedra calcària, que constitueix la principal matèria primera, emet grans quantitats de diòxid de carboni, per la qual cosa l'impacte dels costos dels drets de CO2 resulta crític. I també té un efecte directe sobre la nostra competitivitat, atès que hi ha països fora del mercat de drets d'emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que no han d'assumir aquest cost, cosa que els permet comercialitzar ciment més barat als mercats internacionals. En aquesta qüestió, la solució passa per mantenir l'assignació de drets gratuïts i per aplicar un mecanisme d'ajust de carboni a la frontera per al clínquer procedent de països fora del mercat d'emissions.
Pel que fa a la fiscalitat, també tenim l'amenaça de l'impost a les emissions de GEI que la Generalitat de Catalunya vol imposar al sector industrial. Per nosaltres, que ja estem en l'àmbit dels ETS a nivell europeu, significaria una doble imposició. Això, en un món globalitzat, posarà la indústria del ciment catalana en una situació de difícil viabilitat.
Som un sector compromès en la lluita contra el canvi climàtic, i estem implantant el nostre Full de Ruta per aconseguir la neutralitat en carboni el 2050. Però necessitem que aquesta estratègia rebi suport des dels poders públics: més disponibilitat de combustibles alternatius, fre a l'escalada fiscal, control dels preus de l'electricitat, més inversions per al manteniment i la renovació de les infraestructures. Sense aquest acompanyament, hi ha un risc seriós de deslocalització de la nostra activitat, cap a altres comunitats espanyoles o cap a països tercers, on la normativa converteix en més viable i més econòmica la producció de clínquer i ciment.
