Sense recuperació del mercat domèstic i amb un gran augment de costos energètics

2022 era esperat com l'any de la recuperació econòmica després dels estralls causats per la pandèmia de la covid-19 en els dos exercicis anteriors. Tot i això, per al sector català del ciment, el balanç final és clarament inferior a les expectatives creades. Però el més preocupant és que s’han generat noves incerteses que amenacen l’activitat d’una indústria que, 15 anys després de l’esclat de la bombolla immobiliària, segueix sota mínims en termes de volum de vendes. I sense cap tendència clara que apunti cap a la tornada a la normalitat.

Així, i pel que fa al mercat domèstic, el 2022 va acabar pràcticament igual que va començar, atès que les magnituds de Producció, Consum i Exportacions es van mantenir inalterables respecte a l'any anterior. De fet, les fàbriques catalanes acumulen 11 anys seguits d'estancament de volums de producció i vendes. L'any rècord del 2007 la producció va vorejar els 10 milions de tones, i el consum es va enfilar fins gairebé els 9 milions de tones. L'esclat de la bombolla immobiliària i la dràstica reducció de la inversió pública en infraestructures va portar un enfonsament de les magnituds, que van passar al voltant de 3 i 2 milions de tones respectivament. I en aquest mateix nivell hi havia el sector a finals del 2022. Durant aquest mateix període, el PIB català ha remuntat un 20%.

El consum anual de ciment per càpita a Catalunya està per sota dels 300 kg, quan la mitjana de la Unió Europea supera els 400 kg. Durant els darrers anys, l'import dels pressupostos d'obra pública a Catalunya ha estat insuficient i sempre molt allunyat de la mitjana històrica i de les necessitats objectives del país. El 2022 s'ha produït la paradoxa que hi ha hagut un augment de prop del 25% del volum de licitacions, però la manca d'execució -ja sigui pels concursos deserts o per la paralització dels projectes a causa de l'increment de costos- ha mantingut a nivells baixos l'activitat del sector.

La conseqüència és que el conjunt de la societat i de l'economia se'n ressent: les autopistes i carreteres estan sovint col·lapsades, la xarxa ferroviària de rodalies acumula problemes derivats de la manca de manteniment, segueixen pendents de fa molt de temps la construcció dels accessos viaris i ferroviaris als Ports de Barcelona i Tarragona, el desdoblament de la N-340, la conversió a amplada de via mixta del corredor ferroviari Castelló-Tarragona, la finalització de les línies de Metro L9 i L10... Totes aquestes obres resulten essencials perquè Catalunya sigui competitiva, però també per a la pròpia competitivitat de la indústria.

Els costos energètics, flagell per a la indústria

Més enllà dels resultats per part de la demanda, 2022 ha estat un exercici marcat pels alts costos de producció que han hagut d'assumir les fàbriques a causa del preu de l'energia. D'una banda, els costos elèctrics han arribat a incrementar-se un 400% en els darrers dos anys. L'esclat de la guerra a Ucraïna a principis d'any no va fer sinó agreujar un problema arrossegat des del 2021. Encara que a la part final del 2022 els preus es van atenuar, sense uns costos elèctrics competitius és impossible que la nostra indústria, que durant molts anys ha liderat el mercat exportador de ciment, pugui continuar competint amb altres productors de l'arc mediterrani que paguen molt menys pels seus subministraments energètics, com Algèria, Turquia o Egipte.

D'altra banda, la indústria del ciment és intensiva en el consum d'energia i per això tornem a insistir en la necessitat de més disponibilitat i autorització de combustibles alternatius, per reduir el consum de combustibles fòssils (també molt cars el 2022), que alhora reforça el paper de les fàbriques de ciment com a indispensables en l'eliminació de residus i en la circularitat de l'economia. L'increment de taxes per abocar residus és una mesura que les administracions públiques han de prendre com més aviat millor per aconseguir aquests resultats. De moment, seguim allunyats al nivell de valorització energètica de residus respecte als països europeus líders mediambientalment.

Alhora, les empreses fabricants de ciment mantenen el seu compromís per la descarbonització, l'Economia Circular i la minimització del consum de recursos materials i energètics que comprometin la lluita contra el Canvi Climàtic, tal com s'expressa al Full de ruta de la indústria catalana del ciment per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050. Entre altres accions, estem intensificant l'ús de biomassa i altres fonts d'energia lliures, parcialment o totalment, de carboni i implantarem tecnologies -encara en desenvolupament- per capturar i emmagatzemar diòxid de carboni, que es podrà, després, utilitzar a altres indústries. També reduirem el consum energètic, optimitzarem activitats que produeixen emissions com el transport, i millorarem l'eficiència energètica dels nostres processos industrials.