El consum de ciment de Catalunya al mes de setembre ha registrat una lleu caiguda del 0,6%, fet que condueix a què la taxa a l’any mòbil se situï en el -4,3% i un volum de 2,1 milions de tones. Aquestes dades confirmen la tendència a l’estabilització del mercat català que, des del mes de març, es mou en aquest nivell consum, frenant una caiguda iniciada el novembre de 2022, quan s’havien superat de llarg els 2,3 milions de tones anuals.
Per la seva banda, la producció de ciment va créixer un 15% al setembre i col·loca la taxa de l’any mòbil en el -0,3% i un volum de 3,31 milions de tones. També les exportacions de ciment i clínquer s’han mantingut planes al setembre (amb un 0,3% d’increment) però encara mostren un dràstic descens en el conjunt dels darrers 12 mesos, que amb només 1,5 milions de tones representen una caiguda del 25%.
Més enllà de la conjuntura del mercat, els esforços de la indústria s’orienten ara als processos de descarbonització. De fet, el conjunt de les empreses catalanes estan treballant en l’actualització del seu Full de Ruta amb l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica el 2050. L’accés a noves tecnologies i metodologies de treball han de permetre avançar terminis en aquesta lluita contra el canvi climàtic.
Tanmateix, Salvador Fernández Capo, president de Ciment Català, la patronal del sector, avisa que “els projectes industrials associats a la sostenibilitat comporten inversions extraordinàriament elevades” que el sector està disposat a fer. Però “la materialització d’aquests projectes requereix un canvi en la dinàmica i la diligència de les administracions públiques” a l’hora de tramitar, per exemple, les ajudes europees a la innovació (fons Next Generation). Sense aquesta agilització, no s’arribarà a temps per afrontar ni la mitigació, ni l’adaptació al canvi climàtic. I es corre el risc, fins i tot, de perdre l’accés a aquest finançament europeu.