8.000 ANYS D’HISTÒRIA
El desenvolupament de la Humanitat és paral·lel a l’ús del ciment en les seves construccions
6000 aC
La mescla de ciment amb aigua, sorra i àrids va donar com resultat un nou material que es podia modelar fàcilment i que, quan enduria, adquiria característiques de solidesa, resistència i durabilitat notables. Aquest nou material va ser l’origen del formigó.
5600 aC
Segons fonts històriques, la construcció més antiga realitzada en formigó és el sòl d’una cabana a Lepensky Vir (Sèrbia).
2600 aC
El poble egipci ja utilitzava un morter –barreja de sorra amb matèria cimentosa- per unir blocs de pedra i aixecar les seves prodigioses construccions. Part d’una de les piràmides de Gizeh va ser aixecada amb formigó.
1950 aC
Al mural de Tebes s’hi conserven escenes d’homes fabricant formigó i aplicant-lo a una obra.
450 aC
Els constructors grecs i romans van descobrir que certs materials procedents de dipòsits volcànics, barrejats amb calcària, sorra i aigua, produïen un morter de gran força, capaç de resistir l’acció de l’aigua dolça i salada.
100 aC
La civilització romana utilitzava el formigó en la construcció de grans edificis, i també a la xarxa d’aigua potable i en l’evacuació d’aigües residuals.
75 aC
Es construeix l’amfiteatre de Pompeia, que mostra anells de formigó en el seu perímetre.
82 dC
El Coliseu de Roma conté formigó en els fonaments, els murs interiors i l’estructura.
127 dC
Construcció del Panteó de Roma on es va utilitzar un formigó alleugerit per construir la cúpula, de 50m de diàmetre.
1200 dC
Construcció de grans obres com la Catedral de Salisbury a Anglaterra, els fonaments de la qual estan fets de formigó.
1759 dC
John Smeaton, un enginyer de Leeds, al Regne Unit, va desenvolupar un nou morter per unir els blocs de pedra del far d’Eddystone. Al cap de pocs anys, el reverend James Parker va crear un nou ciment de manera accidental en cremar unes pedres calcàries. Aquest nou ciment, denominat ciment romà perquè es pensava que era el que s’havia utilitzat en l’època romana, es va patentar i es va començar a utilitzar a diverses obres al Regne Unit.
1824 dC
James Parker i Joseph Aspdin van patentar un nou ciment hidràulic artificial, fabricat per la combustió conjunta de calcària i carbó, que van denominar Portland Cement pel seu color fosc, similar a la pedra de l’illa de Portland. En els seus inicis aquest material no va ser massa empleat, a causa del seu complex procediment de fabricació, que encaria la seva producció.
1890 dC
El procés d’industrialització i la introducció de forns rotatoris van propiciar l’extensió del seu ús per a tot tipus d’aplicacions.
1980 dC
Malgrat totes les millores tècniques introduïdes, el ciment pòrtland continua sent, en essència, molt similar al primer que es va patentar, encara que el seu impacte i prestacions han millorat molt significativament.
2000 dC
Avui dia, els formigons fabricats amb ciment pòrtland admeten múltiples possibilitats d’aplicació. La diversitat de característiques posa a l’abast de la societat un ampli ventall de modalitats per escollir. Totes les modalitats de formigons han demostrat al llarg del temps les seves excel·lents propietats i el seu elevat grau de durabilitat i resistència, la qual cosa es pot constatar en les grans edificacions, les obres públiques o els conjunts artístics (com a escultures), mostra de la funcionalitat i el bon comportament de tot un clàssic actual.