EL LLEGAT DE LES OBRES

Recorregut visual per algunes de les infraestructures contemporànies més destacades construïdes a força de formigó

Mal·leable, durador i capaç de crear una enginyeria prodigiosa”. Amb aquestes paraules, l’especialista en arquitectura, Philip Jodidio, es refereix al formigó en el llibre 100 edificis de formigó contemporanis. El volum subratlla el sorprenent renaixement que ha experimentat aquest material al segle XXI i com els grans arquitectes el fan servir sense prejudicis, tant en les seves grans construccions d’ús públic com en els habitatges unifamiliars.

Encara que la greu crisi econòmica de l’última dècada va fer caure en picat la construcció i la inversió en infraestructures –que va provocar un descens del consum de ciment d’un 80% en una dècada-, el sector resisteix. Amb un consum per càpita anual de 209 quilos per habitant el 2015, la indústria cimentera continua aportant valor a la societat. Xifres a banda, la seva demostració més clara de força segueixen sent les seves obres. Les grans infraestructures escampades pel territori i la confiança que els reconeguts arquitectes dipositen en el material per a les seves creacions són l’evidència i la major recompensa per a un sector que ressorgeix.

EXEMPLES DE L’ÚS DEL FORMIGÓ EN CONSTRUCCIONS

Centro de Convenciones Internacional de Barcelona - Ejemplos de uso del hormigón

Centre de Convencions Internacional de Barcelona

Localització
Any
Projecte
Superfície construïda

Barcelona
2004
José Luis Mateo
67.000m2

El Centre de Convencions Internacional de Barcelona està integrat en la nova façana marítima del litoral barceloní, Diagonal Mar, en un espai on la tecnologia i els negocis del 22@ conviuen amb els habitants d’un dels districtes residencials més populars de la capital catalana. A més de la seva ubicació, el CCIB és únic a Europa per la seva bellesa, originalitat arquitectònica i la versatilitat dels seus espais.

Depuradora de Barcelona - Ejemplos de uso del hormigón

Depuradora de Barcelona

Localització
Any
Projecte
Superfície construïda

Barcelona
2004
EMSA – Iberinsa
94.000 m2

La planta de sanejament d’aigües residuals i pluvials del Besós és una de les depuradores cobertes integrades en el teixit urbà més grans del món i la de major capacitat de processament de Catalunya amb 525.000 m³/dia. Les seves instal·lacions, que tracten les aigües de més de la meitat de la població de l’àrea metropolitana, s’integren de forma harmoniosa amb l’espai urbà on hi ha places, hotels, oficines i habitatges.
Edifició Fórum - Ejemplos de uso del hormigón

Edifici Fòrum

Localització
Any
Projecte
Superfície construïda

Barcelona
2004
Herzog & De Meuron
25.000 m2

Els arquitectes suïssos Jaques Herzog & Pierre de Meuron van escollir un triangle -una forma geomètrica poc habitual en arquitectura- per construir el principal edifici del Fòrum 2004. Aquest gran volum blau d’estructura rugosa, que actua com a centre d’exposicions i conferències, va ser una peça clau per convertir la zona de l’inici de la Diagonal de Barcelona –abans coneguda com a “terra de ningú”- en una part arquitectònicament organitzada i significativa de la Barcelona del segle XXI.
Edificio Triangle - Ejemplos de uso del hormigón

Edifici Triangle

Localització
Any
Projecte
Superfície construïda

Barcelona
1998
Cristian Cirici Associats
37.000 m2

Situat en l’anomenada poma de la vergonya, entre el carrer Pelai, Bergara i Plaça Catalunya, l’edifici del Triangle és un gran centre comercial i d’oficines de la capital catalana. Amb un emplaçament immillorable, es considera el temple del consum cultural més cèntric de la ciutat, punt de trobada d’autòctons i lloc de visita obligada per a turistes. El complex compta amb 15.000 m2 de zona comercial, 12.000 d’oficines i altres 12.000 d’aparcament distribuïts en cinc soterranis, una planta baixa, sis plantes sobre rasant i un altell.
Planta fotovoltáica - Ejemplos de uso del hormigón

Planta fotovoltaica

Localització
Any
Projecte
Superfície construïda

Barcelona
2004
Elías Torres y J. A. Martínez Lapeña
5.600 m2

La pèrgola fotovoltaica del Fòrum de Barcelona és una obra d’enginyeria emblemàtica per a la ciutat pel seu disseny i dimensions. L’estructura compta amb quatre grans pilars de formigó de diferents altures i inclinacions i els seus 3.780 m2 de plaques solars són capaços de generar, de forma neta i sostenible, la quantitat d’energia elèctrica que necessiten 1.000 llars en un any.
Pont de Riba-Roja - Ejemplos de uso del hormigón

Pont de Riba-Vermella

Localització
Any
Projecte
Superfície construïda

Riba-Roja d’Ebre (Tarragona)
1997
Juan Zaballos Guijarro
350 m de longitud

El pont de Riba-roja de Túria d’Ebre, inaugurat el 1997, és el pont de més arquejada de tota Catalunya i un dels quals té major llum entre els pilars del conjunt de l’estat espanyol. L’obra, que fa 350 m de longitud, afavoreix la comunicació amb el corredor de la Vall de l’Ebre i el centre de la Península i forma part de les millores en la infraestructura viària previstes pel Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA).

Torre Agbar - Ejemplos de uso del hormigón

Torre Agbar

Localització
Any
Projecte
Superfície construïda

Barcelona
2004
Jean Nouvel i Fermín Vázquez
47.500 m2

El formigó va ser un dels principals materials emprats per construir l’estructura del tercer edifici més alt de Barcelona, la Torre Agbar, de 145 metres d’altura, 34 plantes i 50.000 m2 de superfície. Amb una ubicació privilegiada, la torre icònica cilíndrica és la porta del cotitzat districte 22@ i va ser inaugurada pels Reis d’Espanya el 2005. Més de 30.000 m2 de l’edifici són oficines, 3.210 d’instal·lacions tècniques, 8.132 de serveis, incloent un auditori, i 9.132 d’aparcament.
Viaducto de Osormort - Ejemplos de uso del hormigón

Viaducte de Osormort

Localització
Any
Projecte
Superfície construïda

Sant Sadurní d’Osormort (Osona)
1997
Javier Manterola Armisén
504 m de longitud

La major infraestructura viària de la Generalitat, l’Eix Transversal de Catalunya, es va construir com una carretera que havia de vertebrar els pols econòmics de Lleida i Girona, ciutats que, fins a l’entrada en servei de la via, havien de passar abans per Barcelona. La C-25 es va inaugurar l’any 1997 amb més de 150 quilòmetres de longitud i 50 viaductes, en un dels quals es va aplicar per primera vegada al món una tècnica que va permetre atirantar inferiorment una llinda contínua de formigó pretesat.