UN PRODUCTE NATURAL
La restauració de pedreres, última etapa d’un procés d’explotació imprescindible per fabricar un producte sorgit de la Naturalesa
L’edificació d’un habitatge familiar requereix una mitjana de 300 tones de recursos petris, mentre que un edifici de 30 pisos pot superar les 6.000. Catalunya necessita cada any milions de tones de recursos minerals per a la fabricació de ciment i a fi de disposar dels àrids i el formigó necessaris per a la construcció d’habitatges i d’infraestructures. El ciment és un producte que té el seu origen en la Natura, la qual cosa comporta l’explotació de pedreres. Les empreses productores estan compromeses amb la restauració de les mateixes al final de la seva vida útil.
Com s’obtenen els recursos minerals?
El procés de fabricació del ciment comença amb l’extracció de matèries primeres que es troben en jaciments, normalment en pedreres a cel obert. Les pedreres s’exploten mitjançant voladures controlades, en el cas de materials durs com calcàries o pissarres, mentre que en el cas de materials tous (argiles i margues) s’utilitzen excavadores per a la seva extracció.
Una vegada extret i classificat el material, es procedeix a la seva trituració i es trasllada a la fàbrica, mitjançant cintes de transport o camions.
La pedra calcària, base del ciment
El ciment és un material de construcció bàsic que s’obté del processament de diferents materials, com el clínquer. És a dir, el ciment és el resultat de moldre clínquer juntament amb addicions. La matèria bàsica per fabricar el clínquer és el carbonat càlcic, que s’obté majoritàriament de la pedra calcària o de margues, que són una combinació de pedra calcària i argila. A més, el procés comporta un consum important d’un altre recurs natural: els combustibles fòssils.
En els últims anys, les fàbriques han guanyat eficiència en el procés productiu, amb el que s’ha reduït el consum de recursos naturals per tona de producte.
Minimització dels impactes ambientals
Les pedreres –embrió de les societats modernes actuals- posseeixen un enorme valor natural que mereix ser preservat i valorat. Per aquest motiu, les empreses extractives –fàbriques de ciment, plantes de formigó, indústries ceràmiques, etc- s’han compromès, tal com exigeixen les normatives legals, a minimitzar els impactes ambientals i restaurar les pedreres una vegada finalitza la seva activitat, per reintegrar-les al seu entorn natural o perquè tinguin altres usos.
Alguns exemples d’actuacions per minimitzar aquests impactes ambientals:
- Optimització de l’ús de l’aigua disponible
- Reg freqüent de les instal·lacions, per reduir les emissions difuses de pols
- Transport de les matèries primeres amb cintes cobertes fins a la fàbrica, per no generar pols
- Restauracions integrades amb espècies vegetals autòctones i foment de la diversitat
- Aprofitament dels moviments de terres que genera l’activitat extractiva per restaurar llocs ja explotats
- Microsembra amb espècies autòctones
- Control i programació de les voladures, per evitar que les vibracions molestin a les poblacions properes
Plans de restauració de pedreres
Per minimitzar els impactes ambientals derivats de l’explotació, es defineix un pla de restauració integrada, que consisteix a anar rehabilitant zones a mesura que cessa la seva explotació, encara que continuï l’activitat extractiva al seu voltant.
Els projectes de restauració de les pedreres són a llarg termini, ja que la seva explotació es perllonga durant molts anys. Aquests projectes tenen en compte estudis previs diversos sobre les condicions dels sòls, espècies vegetals i paisatgisme.
Les restauracions permeten recuperar els terrenys afectats per a nous usos forestals, agrícoles, industrials o de serveis. En alguns casos, l’entorn natural de les superfícies restaurades pot ser fins i tot millor que l’existent abans d’iniciar l’explotació, gràcies a les acurades tècniques emprades.
Les pedreres estan emparades per concessions administratives que defineixen els seus límits, el programa d’explotació i el pla de restauració. D’acord amb la legislació estatal (RD 2994/1982) i la catalana, que va ser la primera que va regular la recuperació de pedreres mitjançant la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983, totes les empreses cimenteres elaboren plans de restauració dels espais afectats per les seves explotacions.
EcoQuarry, un cas d’èxit
Les quatre empreses associades a Ciment Català, així com altres set empreses del sector dels àrids, han participat en un innovador projecte de restauració de pedreres denominat EcoQuarry, que es va finançar amb fons europeus dels programes ambientals Life.
El principal objectiu del projecte va consistir a implementar a escala real les millors tècniques disponibles en una àmplia gamma de llocs representatius de les condicions mediterrànies.
Amb EcoQuarry es van aconseguir regenerar sistemes naturals similars o fins i tot més diversos que aquells del seu entorn en els quals no s’havia realitzat mai activitat extractiva. El programa va reintroduir diferents tipus d’espècies vegetals:
- Espècies comercials
- Espècies autòctones no comercials
- Plantacions
L’experiència va permetre establir controls de qualitat amb l’objectiu d’optimitzar les restauracions que es facin en el futur.
