El petit increment del 3,1% en el consum de ciment a Catalunya durant el mes de setembre consolida la recuperació apuntada durant l’any en curs i situa els volums d’activitat de la indústria als nivells prepandèmia. Així, en els 12 darrers mesos, el consum ha assolit una xifra de 2,17 milions de tones, lleugerament superior als 2,10 milions de tones enregistrats a setembre de 2019. També la producció de ciment gris, amb 3,25 milions de tones, sobrepassa els 3,10 milions de fa 2 anys. Pel costat negatiu, cauen les exportacions (1,99 milions de tones enfront dels 2,12 de l’any 2019).
La indústria catalana del ciment afronta el futur immediat amb l’esperança que 2022 constitueixi el millor exercici de la darrera dècada en termes de magnitud d’activitat, per bé que encara molt allunyat de les dimensions estimades com a adequades per a un país amb la població i el nivell de desenvolupament de Catalunya. El que sí que està clar, però, és que serà un període d’elevades inversions per tal de complir amb els compromisos sectorials vers la neutralitat climàtica.
El Full de Ruta de la indústria catalana del ciment preveu millorar els seus processos i productes per a prioritzar els objectius mediambientals, augmentar l’eficiència energètica i contribuir a la reducció d’emissions, assumint com un repte el desafiament per a combatre el canvi climàtic. En aquest sentit, s’ha fixat aconseguir la neutralitat climàtica al llarg de tota la seva cadena de valor per a l’any 2050, amb una reducció significativa d’emissions de CO2 ja a l’any 2030 que permeti assegurar la senda de disminució cap als objectius del 2050.
Per aquest motiu, des de la patronal Ciment Català, el president Salvador Fernández Capo, reclama “el suport dels poders públics” a les diverses accions que ha d’emprendre el sector, com ara l’ús de biomassa i altres fonts d’energia lliures de carboni, la implantació de tecnologies per capturar i emmagatzemar diòxid de carboni o la millora de l’eficiència energètica dels processos industrials. El directiu assegura que “si les Administracions Públiques no tenen en compte aquest esforç inversor i adopten mesures específiques d’ajuda ens trobarem amb la paradoxa que algunes fàbriques d’aquí hauran de tancar mentre les de fora, de les que s’haurà d’importar el producte, seguiran contaminant a escala global”.