Al llarg d’un segle d’història, la indústria cimentera ha viscut en paral·lel els avatars de l’economia catalana de manera especial: en temps de bonança, la seva activitat va créixer per sobre de la mitjana de la resta de sectors econòmics; per contra, en situacions de crisi, la caiguda sempre va ser molt més accentuada. Les empreses han suportat aquesta situació gràcies a la seva competitivitat als mercats exteriors, que els ha permès exportar els excedents de producció quan el consum domèstic ha estat molt baix. De fet, Catalunya i el conjunt d’Espanya van ser en els anys 80 la primera potència mundial en exportacions de ciment i clínquer.

Cal destacar, de totes maneres, que els efectes de l’última crisi econòmica van ser especialment devastadors per al sector català del ciment, fins al punt que cal remuntar-se a la dècada dels anys 60 del segle passat per trobar nivells de consum tan baixos com els del moment actual. Amb una diferència afegida: fa 50 anys, la població catalana amb prou feines arribava als 4 milions d’habitants, mentre que actualment supera els 8.