LEGISLACIÓ
L’elecció del tipus de ciment per a diferents usos i tipus d’exposició ha de seguir les normes apropiades i/o reglamentacions vàlides
D’acord amb la Instrucció per a la recepció de ciments vigent (RC-16) només es podran utilitzar ciments legalment comercialitzats a Espanya, Estats de la Unió Europea o part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu i aquells que tinguin un acord d’associació duanera amb la Unió Europea. Conseqüentment, els ciments han d’estar subjectes al Reglament (UE) Nº 305/2011 i, si s’escau, al Reial Decret 1313/1988 pel qual es declara obligatòria l’homologació dels ciments destinats per a la fabricació de formigons i morters per a tot tipus d’obres i productes prefabricats, i disposicions que el desenvolupen.
Normes de referència per als ciments subjectes al marcat CE
Es consideren ciments comuns els definits en la norma UNE-EN 197-1.
Inclou 27 ciments comuns, 7 ciments comuns resistents als sulfats, així com 3 ciments de forn alt de baixa resistència inicial dels quals 2 d’ells són resistents als sulfats.
Normes de referència de ciments subjectes al Reial decret 1313/1988
Els ciments subjectes al Reial decret 1313/1988 són tots aquells que presenten característiques addicionals de resistència als sulfats, resistència a l’aigua de mar o blancor, així com aquells amb característiques especials, que les seves característiques no estan definides per cap norma europea harmonitzada.