ESCUT DE LA HUMANITAT
La funció protectora del ciment facilita la coexistència entre l’activitat humana i el medi natural
Com seria un món sense ciment? Quantes construccions haguessin suportat el pas del temps? Quantes vides s’haguessin perdut per les inclemències del clima o pel foc? Com viuríem sense cases segures, escoles, hospitals ni carreteres? Com es garantiria la salubritat de les aigües?
Són qüestions difícils d’imaginar pels ciutadans del segle XXI que vivim, sense ser del tot conscients, envoltats d’edificacions i infraestructures construïdes a força de ciment. Aquest material universal amb el qual convivim i compartim les nostres vides ja forma part inseparable de les societats modernes desenvolupades. En ell té el seu origen la qualitat de vida que gaudim, i amb ell disposem de seguretat, protecció i comoditat.
AVANTATGES I QUALITATS
SEGURETAT PER A LES PERSONES
Per les seves característiques de durabilitat i resistència, les construccions a força de ciment i formigó juguen un important paper en la minimització de les conseqüències dels canvis de clima sobtats i els desastres naturals (inundacions, huracans, moviments de terres, terratrèmols, erupcions volcàniques, incendis, onades de fred o de calor, tempestes…).
Per evitar i minimitzar els impactes que aquests accidents poden tenir sobre l’home, el ciment aporta una sèrie de mesures protectores i defensives. Així, es construeixen infraestructures per a la prevenció d’inundacions (canalitzacions, estructures de contenció, túnels), de protecció costanera (barreres, dics, esculleres), per evitar moviments de terres (estructures de contenció, de drenatge), de prevenció d’incendis (dipòsits d’aigües, límits pavimentats) o estructures resistents als efectes sísmics dels terratrèmols. Fins i tot, el formigó es pot utilitzar per construir barreres de protecció en casos d’erupcions volcàniques o d’accidents nuclears.
DEFENSA DE L’ENTORN NATURAL
L’activitat humana pot impactar de forma negativa en la naturalesa i comporta efectes perjudicials per al medi ambient. La naturalesa i la resta d’espècies vives del planeta poden sofrir les conseqüències de la mà de l’home (incendis, accidents en instal·lacions industrials, vessaments químics, contaminació, etc.), unes seqüeles que, en ocasions, poden ser irreparables i molt greus.
El ciment pòrtland ha contribuït al desenvolupament de materials i tècniques constructives que ajuden a evitar o minimitzar els efectes d’aquestes situacions.
És com si el ciment actués de mediador entre la humanitat i la naturalesa, oferint ponts de diàleg per millorar-los la convivència. Amb el temps, l’home ha après a respectar i a viure amb el costat més salvatge de la naturalesa i, al seu torn, ella s’ha acostat als humans cedint-los part de la seva falda. Així, amb força de voluntat, generositat i empatia, les dues parts poden conviure i coexistir de forma pacífica i harmoniosa.
RESISTÈNCIA AL FOC
Una altra de les grans qualitats d’aquest material essencial per al desenvolupament de la nostra societat és la seva resistència al foc. Algunes de les seves propietats són:
- Incombustible, inflamable i mal conductor de calor
- No desprèn fums ni gasos tòxics
- Manté les seves característiques mecàniques, la qual cosa facilita l’evacuació i l’auxili per part dels bombers
- Ofereix resistència passiva front les flames (estabilitat estructural, evita el col·lapse)
- Limita les àrees afectades per l’incendi
- Evita l’esfondrament i els seus danys col·laterals
- És fàcilment reparable
- No es degrada per l’ús de l’aigua
| Fusta | Acer | Formigó (ciment) | |
|---|---|---|---|
| Resistència al foc sense protecció | Molt baixa | Baixa | Alta |
| Combustibilitat | Alta | Cap | Cap |
| Contribució a la càrrega de foc | Alta | Cap | Cap |
| Conductivitat de la calor | Baixa | Molt alta | Molt baixa |
| Incorpora protecció davant el foc | Molt baixa | Baixa | Alta |
| Possibilitat de reparació després foc | Cap | Baixa | Alta |
| Protecció per als usuaris durant l’evacuació i els bombers | Baixa | Baixa | Alta |
ESTABILITAT TÈRMICA
Una altra de les grans prestacions més valorades d’aquest material en termes d’eficiència energètica i sostenibilitat és la seva estabilitat tèrmica. Diversos estudis realitzats en centres universitaris apunten al fet que la capacitat tèrmica del formigó permet reduir el consum d’energia entre un 2% i un 15% depenent del clima.
Els edificis construïts amb aquest material ajuden a conservar la calor durant l’hivern i a mantenir una temperatura fresca durant l’estiu, la qual cosa repercuteix en un major estalvi energètic, ja que permet reduir el consum de calefacció i aire condicionat, de manera que contribueix a rebaixar les emissions domèstiques de CO2. Això es deu a la inèrcia tèrmica del formigó, que permet compensar diàriament les temperatures màximes i les mínimes.
Els arquitectes, les administracions públiques i els ciutadans estan conscienciats sobre l’eficiència tèrmica dels seus edificis, especialment quan el 25% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle es produeix als habitatges.
DURABILITAT
Per la seva enorme durabilitat, les estructures de formigó tenen vides útils i molt elevades. Amb un mínim manteniment, tenen una gran capacitat per suportar les accions mecàniques, els atacs químics o altres processos de deterioració. En aquest sentit, l’evolució tècnica, amb la qual s’han aconseguit formigons d’altes prestacions, ha elevat considerablement la durabilitat i el cicle de vida de les estructures. Aquesta millora fa que el formigó sigui un dels materials més adequats per atendre l’exigència social d’una construcció sostenible.
A més, en finalitzar la vida útil, aquest material es pot reciclar: com a àrids per a la construcció o per fabricar nous materials.
