La crisi de la indústria catalana de ciment, que semblava haver remès després de 4 anys de recuperació del consum del mercat domèstic, es troba amb un nou front d’amenaces degut a la manca de competitivitat als mercats internacionals. En els darrers 12 mesos, les exportacions de ciment i clínquer han disminuït en més de 629 mil tones, un 23%. Aquestes dades interanuals, tancades a 31 d’agost, confirmen una tendència apuntada durant tot 2019. La situació de la balança comercial es veu agreujada, a més, pel fort increment enregistrat en les importacions, que s’han multiplicat per 13 en el darrer any.
La principal causa d’aquesta pèrdua de competitivitat rau en la manca de suport, des de les administracions públiques, a les polítiques d’Economia Circular que impulsa el sector. La necessitat de disposar de més quantitat i varietat de residus per a ser aprofitats energèticament -evitant així també el consum de combustibles fòssils i el consegüent impacte mediambiental- apareix com un factor decisiu. Convé recordar que el sector del ciment és intensiu en el consum d’energia, essent aquest un dels principals costos de producció. Si, a més, com passa actualment el preu de l’electricitat industrial a Espanya està disparat (és el segon més car de tota Europa), l’afectació sobre les empreses es tradueix en aquesta menor competitivitat.
La capacitat exportadora ha servit tradicionalment per a mantenir l’activitat de la indústria catalana del ciment en períodes de crisi al mercat interior. En el darrer any, però, les exportacions han caigut per sota del consum domèstic. A més, ara estan castigades pel preu dels drets d’emissió de CO2, que han superat els 27€ la tona, cosa que penalitza les fàbriques catalanes davant les de països que esta fora del mercat de Gasos amb Efecte d’Hivernacle (GEH) i que, per tant, no han d’assumir aquests costos ambientals.
A aquest escenari cal sumar-hi el fet que les inversions en infraestructures continuen en mínims. Per al president de Ciment Català, Salvador Fernández Capo, la inestabilitat política “genera una doble problemàtica: per una banda, hi ha molt poca acció de govern, el que es tradueix en una manca d’iniciatives i projectes. Per l’altra, seguim, a Catalunya i a Espanya, amb pressupostos prorrogats des de 2017 ”. El president dels cimenters catalans opina que “és del tot imprescindible l’aprovació i aplicació de nous pressupostos a les administracions públiques que contemplin plans d’inversió en infraestructures. Això serviria, també, per frenar la desacceleració econòmica que es ve anunciant als darrers mesos”.