El cost de l’energia elèctrica –que, malgrat les actuacions governamentals continua disparat- i la pujada exponencial del preu del coc de petroli (principal combustible del forns) ha generat una nova inquietud a la indústria catalana del ciment. Els costos variables de fabricació han crescut un 40% en el darrer any, la qual cosa llasta perillosament els marges de negoci i posa el sector en una conjuntura difícil.
La situació, a més, s’agreuja per la manca d’inversió i d’execució de les infraestructures a Catalunya. Per una banda, la quantitat d’obra licitada (3.000 milions al 2021) encara se situa molt per sota de la mitjana de la primera dècada d’aquest segle. Per igualar-se al nivell de l’Eurozona —destinar un 2,2% del PIB a obra pública— s’hauria d’arribar als 5.500 milions d’euros anuals. Per un altre costat, l’obra realment executada resulta encara molt menor (un 35,8% en el cas de l’Estat). En aquest sentit, el president de Ciment Català Salvador Fernández Capo insta a què s’accelerin i executin les inversions pendents perquè són “urgents i necessàries per al bon funcionament de la societat i l’economia”.
De fet, la tendència d’alentiment en el consum de ciment observada als darrers mesos s’ha vist confirmada per les dades del mes de juny, amb un estancament a Catalunya respecte del que hi havia fa 1 any (només un 0,9% d’increment). En paral·lel, els elevats costos de l’energia continuen fent perdre competitivitat a les fàbriques i frenant les vendes als mercats exteriors. Al més de juny han disminuït un 9,2%, en el primer semestre la caiguda és del 12,8% i en el conjunt dels darrers 12 mesos el descens de les exportacions s’ha enfilat fins a un 18,9%.
Fernández Capo adverteix també de la previsible caiguda de la demanda després de l’estiu pels efectes que la inflació tindrà sobre el cost a la construcció, “que farà que moltes obres es paralitzin”, i per la incertesa econòmica global, “que provocarà que moltes obres no s’iniciïn”.