El consum de ciment a Catalunya manté la senda de recuperació dels darrers mesos i amb un augment del 8,1% al gener de 2022 s’acosta als nivells d’abans de la pandèmia. Els 2,18 milions de tones consumits en els darrers dotze mesos encara queden per sota dels 2,24 milions de l’any 2019.
La part negativa de la conjuntura del sector ve marcada per l’increment de costos que han de suportar les fàbriques catalanes, principalment degut a 3 factors. Per una banda, el preu de l’electricitat, que a l’estat espanyol és el país més car d’Europa per a la indústria. Aquest sobrecost limita la competitivitat del sector català del ciment, i ho prova el fet que als darrers dotze mesos les exportacions acumulen un descens del 10,4%.
Per un altre costat, continua l’escalada dels preus dels drets d’emissió de CO2, que en 5 anys han crescut un 1.300%, fins a superar els 80 € per tona. Aquí, el problema són els països productors de clínquer i ciment fora del mercat de Gasos d’Emissions amb efecte d’hivernacle (GEH) que no estan subjectes a aquesta taxa i, per tant, poden fabricar a un menor preu.
Per últim, la indústria catalana del ciment s’enfronta a la negativa repercussió de l’impost addicional d’emissions de GEH que vol implantar la Generalitat. Tal com explica el president de la patronal Ciment Català, Salvador Fernández Capo, aquesta figura fiscal “significaria una doble imposició, ja que se superposa amb el mercat d’emissions i el resultat més probable és la deslocalització de les plantes catalanes a altres comunitats autònomes o a altres països”.