El benefici econòmic que les plantes de producció de ciment generen a les comunitats locals on s’ubiquen arriba, només en l’àmbit fiscal, a més de 2 milions d’euros de mitjana anual, segons el II Estudi sobre la RSE en el sector del ciment, elaborat per Forética i Fundació CEMA. L’estudi ressalta el compromís amb les zones rurals i amb una baixa densitat de població, ja que el 70% de les fàbriques espanyoles es troben situades en localitats amb menys de 12.000 habitants, en les que creen ocupació estable, amb un 94% de contractes indefinits, i salaris bruts mitjans anuals que dupliquen la retribució mitjana.

L’auge de les polítiques de RSE en el sector queda reflectit en el salt donat per les companyies en els dos últims anys cap a un compromís encara més gran. Així, mentre que el 2014 (data del primer estudi) eren un 56% les companyies que disposaven d’una política formalitzada a nivell global d’RSE, aquesta xifra s’ha elevat fins a un 78% en l’actualització de l’estudi. El mateix succeeix amb la integració de la funció de RSE a l’organigrama que ha passat d’un 60 a un 89%. A més, la totalitat de les empreses estan certificades en medi ambient, la majoria d’elles en seguretat i salut, i el 100% compten amb sistemes de gestió de qualitat.

La salut i seguretat laboral ocupen també un lloc destacat en les conclusions de l’informe, que indiquen que la inversió mitjana en aquest àmbit per part de cada empresa supera el milió d’euros anual, el que equival a 1.500 euros per empleat a l’any i suposa un increment del 5% respecte a l’anterior estudi. Les dades corroboren aquest compromís per part de la indústria cimentera ja que el nombre d’accidents amb baixa és 4 vegades menor que a la indústria en general i la meitat que en el sector serveis.

D’altra banda, la inversió en projectes mediambientals suposa, de mitjana, un desemborsament per part de cada empresa de 3 milions d’euros anuals, un 14% dels quals es destinen específicament a projectes de biodiversitat. Destaca especialment la tasca realitzada des de la indústria cimentera a l’hora de reduir l’explotació de recursos naturals, ja que un 4,5% de les matèries primeres usades per fabricar ciment van procedir de residus o subproductes industrials, el que ha permès evitar l’explotació de recursos naturals en una pedrera tipus durant gairebé 2 anys. L’ús de combustibles recuperats va representar un 25% de l’energia consumida pels forns de clínquer, el que va evitar l’ús de combustibles fòssils.

Pel que fa a les àrees de millora, l’estudi aposta per la necessitat de fomentar la incorporació de les dones en un sector excessivament masculinitzat i millorar la visibilitat de la indústria cimentera com a actor destacat en RSE, millorant la comunicació no financera i formalitzant més la relació amb els grups d’interès, amb especial èmfasi en la gestió de les seves expectatives.