Barcelona, 14 de febrer de 2023.- L’activitat de la indústria catalana del ciment continua sota mínims un any més, després que les magnituds de Producció, Consum i Exportacions del 2022 s’hagin mantingut pràcticament inalterables respecte de l’any anterior. El pessimisme instal·lat a la indústria tendeix a prolongar-se, tota vegada que les expectatives per a 2023 són negatives, ja que es preveu una lleugera baixada del mercat.

En el moment de passar balanç a l’exercici tancat, el president de la patronal Ciment Català, Salvador Fernández Capo, atribueix a “la manca d’execució d’obra pública” la crisi que viu el sector. Durant els darrers anys, l’import de les licitacions a Catalunya ha estat insuficient i sempre molt allunyat de la mitjana històrica i de les necessitats objectives del país. Al 2022 s’ha produït la paradoxa que hi ha hagut un augment de prop del 25 % en el volum de licitacions, però “la manca d’execució -per la falta de diligencia de las diferents administracions, pels concursos deserts o per la paralització dels projectes a causa de l’increment de costos- ha mantingut en cota baixa l’activitat del sector”.

Les fàbriques acumulen 11 anys seguits d’estancament, amb uns volums de producció i vendes mínims. L’any record de 2007 la producció va fregar els 10 milions de tones, i el consum es va enfilar fins quasi als 9 milions de tones. L’esclat de la bombolla immobiliària i la manca d’inversió publica van portar un enfonsament de les magnituds, que van passar a l’entorn de 3 i 2 milions de tones respectivament. I en aquest mateix nivell es troba el sector a finals de 2022.

Per contextualitzar aqueta situació, Fernández Capo recorda que “en el mateix període, el PIB català ha remuntat un 20%”, una recuperació que no ha arribat a la indústria del ciment. Això ha portat el consum anual per càpita a Catalunya a quedar per sota dels 300 kg, quan la mitjana de la Unió Europea supera els 400. “La conclusió és òbvia”, afirma el president de Ciment Català, “aquest menor consum de ciment s’explica per la manca d’inversió en infraestructures. I la conseqüència és que el conjunt de la societat i de l’economia del país se’n ressent: les autopistes estan sovint col·lapsades, la xarxa ferroviària de rodalies acumula problemes derivats de la manca de manteniment, hi ha pendents de fa molt de temps la construcció dels accessos viaris i ferroviaris als Ports de Barcelona i Tarragona, el desdoblament de la N-340, la conversió a ample de via mixt del corredor ferroviari Castelló-Tarragona, la finalització de les línies de Metro L9 i L10…”. Totes aquestes obres són essencials per a fer que el país sigui competitiu i per a la pròpia continuïtat de la indústria.

Fernández Capo assegura que “ha estat un any molt complicat. La invasió de Ucraïna ha portat molta incertesa econòmica i ha vingut acompanyada d’un creixement exponencial dels costos energètics i de la inflació, que han afectat molt negativament els marges del negoci del ciment i del formigó”. Per últim, recorda que per la industria catalana del ciment, las exportacions son una part molt important de la producció i, per tant, “és fonamental que comptem amb las mateixes condicions que els nostres competidors”.

Col·laboració amb la Generalitat

Davant d’aquest cúmul d’adversitats, la patronal ha multiplicat la seva activitat institucional per conscienciar les administracions públiques de la necessitat de canviar d’estratègia, i de promoure inversions que ajudin a mantenir el teixit industrial i al progrés de la societat.

Durant les primeres setmanes de gener, delegacions de Ciment Català encapçalades pel president i el Consell Directiu han mantingut sessions de treball amb els consellers de la Generalitat Roger Torrent (Empresa i Treball) i Juli Fernández (Territori) per exposar la situació del sector i demanar suport a les empreses per la via d’una major disponibilitat i autorització de combustibles alternatius, l’increment de taxes per abocar residus que afavoreixi l’aprofitament material i energètic dels residus, accions per contenir el preu de l’electricitat, la supressió del nou impost d’emissions de GEH que s’ha anunciat -ja que se superposa amb el mercat d’emissions-, i la defensa legislativa i parlamentària de la indústria en el seu conjunt.

En   paral·lel,   les   empreses   fabricants   de   ciment   mantenen   el   seu   compromís   per   la descarbonització, l’Economia Circular i la minimització del consum de recursos materials i energètics que comprometin la lluita contra el Canvi Climàtic, tal com s’expressa en el Full de ruta de la indústria catalana del ciment per aconseguir la neutralitat climàtica al 2050. En aquesta línia, s’ha treballat també conjuntament amb Anna Barnadas, Secretària d’Acció Climàtica, i Mireia Boya, Directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat, que s’han mostrat disposades a avalar amb les mesures que pertoqui aquesta implicació del sector en la protecció dels medis natural i ambiental.