La indústria catalana del ciment afronta el repte de la continuïtat de la seva activitat després que les darreres estadístiques del mercat semblen confirmar que no s’assolirà l’esperada recuperació un cop superada la pandèmia de la Covid-19. De fet, durant el mes d’agost, el consum de ciment va caure a Catalunya un 1,5% i es va situar en 160 mil tones, una xifra menor que la del 2021 i pràcticament idèntica a la de l’agost de 2020, en plena emergència sanitària.

La retracció de la demanda s’explica, segons l’anàlisi del president de Ciment Català Salvador Fernández Capo, en la mala evolució “de la inversió en obra pública i una certa paràlisi de l’activitat provocada per la incertesa sobre el futur i l’evolució dels costos”. Per al dirigent sectorial, “el sector pateix un doble problema” en aquest sentit. Per una banda, “continuem en un nivell extremament baix de licitació pública per càpita si el comparem amb la mitjana europea”. Però, a més, “el grau de materialització d’aquestes licitacions en obra pública és també molt baix. A més, la incertesa sobre el futur i els costos reals pot estar inclús aturant obres en marxa i endarrerint promocions. A la darrera dècada, prop d’un terç de les licitacions realitzades no s’han acabat executant”, afirma.

Aquesta situació no només perjudica el sector del ciment sinó que “lesiona el conjunt de la nostra societat, ja que no s’estan construint les infraestructures energètiques, ambientals, socials i logístiques que han de fer progressar el país i evitar la seva decadència”. Això impedeix aplicar solucions a problemes com els costos de l’energia, la transició ecològica, el cicle de l’aigua (en un moment d’extrema sequera), la mobilitat dels ciutadans o la manca d’equipaments sanitaris, educatius o d’usos socials.

La caiguda del mercat intern no queda compensada per les vendes als mercats exteriors: encara que a l’agost han augmentat significativament respecte al mateix mes de 2021, en el conjunt del darrer any cauen també un 10,9%. Tot plegat ha portat a una disminució de la producció, que a l’agost s’ha reduït un 9%. En paral·lel a aquestes magnituds operatives, els costos de l’energia que han d’afrontar les fàbriques catalanes de ciment continuen en màxims històrics.