CARACTERÍSTIQUES I PROPIETATS
Els principals atributs per classificar les varietats de ciment són el tipus i quantitat d’addicions i la seva resistència
Les dues característiques principals per classificar les diferents varietats de ciment són el tipus i la quantitat d’addició que contenen i la resistència que aconsegueixen després de determinats períodes de temps.
A diferència del guix i la calç, molt rarament s’utilitza el ciment pur. El seu ús més propi és combinat amb altres materials en la confecció de conglomerats, especialment morters i formigons armats. Barrejat amb aigua en un procés denominat hidratació, el ciment s’endureix tant en l’aire com submergit en aigua. Es tracta, per tant, d’un conglomerant hidràulic per excel·lència.
D’altra banda, les peculiaritats de cada tipologia de ciment determinen les seves aplicacions més idònies i les seves precaucions d’ús. Aquestes són reglades mitjançant les normes UNE o EN, que inclouen les definicions i especificacions dels ciments actuals.
El ciment pot estar compost de diferents materials, la qual cosa confereix diferents qualitats físiques i químiques i, per tant, diferents resistències per a cada aplicació específica.
Aquests materials es poden classificar en dos tipus de components:
Component o addició principal: > 5% en massa.
Component o addició minoritària: <5% en massa.
EL CIMENT PÒRTLAND
Els tipus d’addició permesos són els següents:
(S) Escòries d’alt forn
(P) Putzolanes naturals
(Q) Putzolanes naturals calcinades
(T) Esquist calcinat
(V) Cendres volants silícies
(L) Calcària (TOC<0,5%)
(LL) Calcària (TOC<0,2%)
(D) Fum de sílice
(F) Filler
(W) Cendres volants calcàries
El ciment pòrtland i els seus derivats són els més emprats en la construcció. Un ciment pòrtland està compost de les següents parts:
- Nucli: Format per clínquer, les addicions principals en el seu cas (>5%) i els components (addicions) minoritaris (<5%).
- Sulfat de calci: Actua com a regulador d’enduriment. Habitualment es dosifica en menys d’un 5% en pes del nucli.
- Additius de mòlta: Menys de l’1% en pes del nucli
Com addicions principals es poden utilitzar les següents: S/P/Q/T/V/L/LL/D/W. Com a components minoritaris, es pot utilitzar el filler (F) o qualsevol de les altres addicions que no siguin addició principal del ciment. Els components minoritaris no poden ser superiors al 5% en massa del total del nucli.
Les addicions estan regulades mitjançant les normes corresponents i, al costat de les característiques resistents, confereixen a cada ciment les qualitats i especificitats que el fan més o menys apte per a certes aplicacions.