La pèrdua de competitivitat de la indústria cimentera catalana a causa de l’increment dels costos d’energia, tèrmica i elèctrica, l’accés insuficient a combustibles alternatius, i l’increment del preu del dret d’emissió de gasos d’efecte hivernacle tenen el reflex més clar en les vendes als mercats exteriors. Només en els darrers 12 mesos, la caiguda del negoci a l’estranger arriba al 15,5%, i en el període de 5 anys les exportacions de ciment i clínquer s’han reduït un terç. Per a una indústria tradicionalment exportadora –a principis de la dècada dels 80 es va arribar a vendre 6,4 milions de tones fora del mercat domèstic– l’actual conjuntura de costos variables en la producció amenaça el futur de les fàbriques.
Per al president de la patronal Ciment Català, Salvador Fernández Capo, la situació encara és susceptible d’empitjorar “si prospera el projecte de la Generalitat d’imposar un impost a les emissions de CO2 de les activitats industrials”. Si aquesta iniciativa legislativa s’aprova “ens trobaríem davant la tempesta perfecta”, fins al punt que la continuïtat de certes fàbriques catalanes -alguna de les quals, centenària- quedaria seriosament amenaçada.
Per Fernández Capo, “afrontem dificultats a tots els nivells: local, per fer servir combustibles alternatius, que són segurs per a la salut i el medi ambient; autonòmic, pel possible impost al CO2, solapat amb el mercat europeu d’emissió de gasos amb efecte hivernacle, a més de les dificultats administratives o polítiques per a l’autorització de combustibles alternatius; estatal, pel cost disparat de l’electricitat; i fins i tot europeu, a causa del preu del dret d’emissió de CO2”.
La conseqüència més immediata d’aquesta situació pot ser la deslocalització de la producció a altres territoris, siguin altres comunitats autònomes o cap a tercers països. Els costos variables de fabricació de clínquer i ciment s’han disparat el darrer any. Cal recordar que, el 2021, l’electricitat ha augmentat un 200% (fins a 15€/t ciment de cost variable addicional), els combustibles alternatius més del 100% (més de 5€/t ciment de cost variable addicional) i el preu dels drets d’emissió del CO2 han crescut el 200% (prop de 5€/t ciment addicional de cost variable). Tot això dona lloc a increments en costos variables superiors al 150% (més de 25€/t ciment addicional), que llasten de manera aguda la competitivitat de les fàbriques catalanes amb les d’altres territoris que no han quedat sotmesos a alguna o a cap de les afectacions descrites.
Per pal·liar la conjuntura actual, el president de Ciment Català advoca per actuar en tres fronts diferents. En primer lloc, sobre el cost de l’energia tèrmica i sobretot, “amb la utilització de més quantitat i varietat de combustibles alternatius”. En segon lloc, sobre el cost de l’energia elèctrica “que ha de tornar a nivells raonables, evitant beneficis en cascada (windfall profits) del sector elèctric i racionalitzant-ne el cost i la transició a una generació verda”. I, finalment, mitjançant el funcionament apropiat del mecanisme d’ajust a frontera (CBAM) tant pel que fa a importacions com a exportacions, de manera que es pugui competir en igualtat de condicions, “la qual cosa rellançarà sens dubte a la nostra activitat perquè tenim unes instal·lacions eficients i adaptades a les Millors Tècniques Disponibles definides a nivell europeu”.