El consum de ciment de Catalunya al mes de febrer ha registrat una caiguda del 6%. Amb aquesta xifra, el consum acumulat de l’any augmenta un 0,2% situant-se en 0,36 milions de tones, fet que fa que la taxa a l’any mòbil se situï en el +3,8% i un volum de 2,35 milions de tones, quantitat clarament insuficient per fer i mantenir les obres públiques i l’edificació que necessita el país.

Les exportacions de ciment i clínquer registren un augment en el conjunt de l’any del 6,9%, cosa que fa que el seu volum en el conjunt dels dotze últims mesos se situï en 1,91 milions de tones (+9,9 %).

En aquest context, les expectatives de recuperació del sector es mantenen negatives pel que fa al conjunt de 2023. En opinió del president de la patronal Ciment Català, Salvador Fernández Capo, “seguim sense una decidida acció de construcció i de manteniment de les infraestructures per part de les Administracions Públiques”, la qual cosa augura un nou any de dificultats. Malgrat això, la indústria referma el seu compromís vers la descarbonització del sector, definida en el Full de ruta de la indústria catalana del ciment per aconseguir la neutralitat climàtica al 2050, amb mesures específiques al llarg de tot el cicle de vida dels ciments i dels seus productes derivats

Per a assolir l’objectiu final d’una empremta zero en carboni és clau per a la indústria del ciment la disponibilitat de combustibles alternatius, principalment biomassa. “És important l’increment de taxes per abocar residus que afavoreixi l’aprofitament material i energètic dels residus”, explica el president de Ciment Català, ja que això “donaria impuls a les nostres pràctiques d’Economia Circular, que cerquen la minimització del consum de recursos materials i energètics per seguir lluitant contra el Canvi Climàtic”. Això contribuiria a que Catalunya complís amb els objectius comunitaris de reduir l’abocament, que és l’etapa final i més negativa de la jerarquia de residus.