Un mes de desembre singularment dolent pel que fa a magnituds del mercat ha portat a la indústria catalana del ciment a una notable contracció durant el conjunt de 2023. Al darrer mes de l’any, el consum va retrocedir un 22,6% i es va quedar en 141 mil tones, una xifra tan baixa que només va ser pitjor al mes d’abril de 2020, quan el govern va decretar l’aturada de les activitats empresarials i el confinament de la població a causa de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19. Més malament van anar encara les exportacions, amb una reculada de quasi el 50%. Per últim, la reducció d’un 32,5% de la producció va culminar un desembre històricament negatiu.
L’encadenament de 9 mesos consecutius (d’abril a desembre) de caigudes en el consum de ciment a Catalunya ha comportat un tancament d’any amb un descens del 9% i un total de 2,13 milions de tones. Les exportacions (-8,5% i 1,7 milions de tones) i la producció (-5,1% i 3,19 milions de tones) confirmen la important baixada en l’activitat del sector després de 2 exercicis de remuntada post-pandèmia, i li porten a una conjuntura complexa.
El president de la patronal Ciment Català, Salvador Fernández Capo, explica que la contracció del sector al darrer any cal atribuir-la, sobretot, a “la manca d’inversions en infraestructures per part de les administracions públiques, que són bàsiques pel manteniment de la qualitat de vida, la sostenibilitat de la societat i el medi ”. El directiu sectorial considera que “els ciutadans estan pagant un preu molt alt per aquesta manca de construcció i manteniment dels equipaments públics, que és palès des de fa ja uns anys” i cita com a exemples els problemes que es viuen “en la mobilitat, amb les congestions viàries i les incidències ferroviàries, en l’oferta d’habitatge social o en els contratemps de proveïment d’aigua a causa de la sequera, que s’haurien pogut evitar, almenys parcialment, amb infraestructures previstes fa temps i no fetes”.
Les previsions de la indústria de cara al 2024 no són gaire optimistes, i apunten, malauradament, per l’efecte social i ambiental negatiu de la manca de moltes infraestructures, cap a un estancament del mercat. Per una banda, les polítiques governamentals -més orientades actualment a la presa de mesures socials- no fan pensar en un increment de les inversions en infraestructures. Per una altra, el preu de les hipoteques no ajudaran a estimular la construcció d’habitatges. El consum de ciment continuarà, doncs, en nivells baixos.