La falta d’inversió en obres públiques per part de totes les administracions frena el creixement de les vendes de ciment a Catalunya. Segons les dades del Baròmetre que gestiona Oficemen corresponents a juliol de 2018, la demanda a Catalunya ha augmentat un 1,5% als darrers 12 mesos, estimant-se en gairebé 1,8 milions de tones. Tot i que al juliol el creixement va ser d’un 7,2% respecte del mateix mes de 2017, el comportament altament irregular del mercat (amb increments i caigudes mensuals superiors al 20%) ha provocat que el consum estigui gairebé al mateix nivell que fa un any.
Tampoc les altres magnituds del sector presenten novetats destacables. La producció de ciment del darrer any ha crescut un 4,1% i frega els 3 milions de tones, però si es pren com a referència l’acumulat del 2018 (període gener-juliol) trobem un descens del 8,8%. Pitjor són encara les dades sobre exportacions, que en els darrers 12 mesos han caigut un 16,7%, amb un total de 2,1 milions de tones.
La competitivitat de les fàbriques catalanes s’ha vist llastada en els darrers anys per l’increment constant del preu de l’energia elèctrica, en particular durant els darrers mesos, com és ben sabut, i per la insuficient disponibilitat de combustibles alternatius al coc de petroli, que també s’ha encarit notablement al 2018. Ara, a més, un altre factor posa més pressió a les empreses: el fort increment del preu dels drets d’emissió de CO2.
A 31 d’agost, el mercat va marcar el màxim històric, amb 21,1 € per tona de CO2 emesa. Just un any enrere, el preu era de 5,9 € per tona. Aquest gran increment del 358% dificulta encara més l’exportació de ciment, ja que els costos de producció a Catalunya s’han disparat. Convé recordar que l’emissió de CO2 per part de les fàbriques és impossible d’evitar en gairebé 2/3 del total, ja que prové del procés de descarbonatació de la pedra calcària.