El 2015 la indústria cimentera de Catalunya va evitar que 308.983 t de residus aprofitables s’enterressin en abocadors, quantitat equivalent a més de 90 piscines olímpiques, i que suposa un 13,68% del total a escala nacional. Aquesta i altres informacions es recullen en l’última actualització, amb dades a tancament de 2015, de l’informe sobre “Reciclatge i valorització de residus en la indústria cimentera a Espanya”, elaborat per l’Institut Cerdà i presentat a Barcelona per la Fundació Laboral del Ciment i el Medi ambient (Fundació CEMA).

“Des de les administracions catalanes s’està realitzant un important esforç en els últims anys per reduir el volum de residus enviats a abocador, un aspecte en el qual la indústria cimentera juga un paper crucial. Enviar avui una tona de residus a un abocador a Catalunya té un cost de 64,5 euros per tona, 17 euros més que en el total de la mitjana espanyola on el cost és de 46,2 €/t. La implantació de taxes dissuasòries al dipòsit de residus en abocador és la via més efectiva per millorar les taxes de reciclatge i per convertir els residus no reciclables en recursos, en línia amb les polítiques d’economia circular de la UE”, ha explicat Dimas Vallina, director gerent de Fundació CEMA, durant l’acte de presentació.

“Països del nostre entorn com Àustria, Alemanya o Bèlgica són conscients d’això i penalitzen amb un cost major l’enviament de residus a abocador: 96 €/t, 140 €/t i 148,5 €/t, respectivament. Allà, els abocadors pràcticament han desaparegut”, ha afegit el director gerent de Fundació CEMA.

Valorització material i energètica

El 2015, quatre fàbriques de ciment a Catalunya —Alcanar, Montcada i Reixac, Sant Vicenç dels Horts i Santa Margarida i els Monjos— van consumir un total de 139.340 tones de matèries primeres alternatives, el 9,2% del total de la indústria cimentera espanyola, que va ascendir a 1.509.751. Catalunya és la Comunitat amb major varietat de matèries primeres alternatives emprades en les seves instal·lacions, amb un total de 20 tipus entre 2004 i 2015, anys que abasta l’estudi.

El percentatge de substitució energètica —de combustibles fòssils per residus— en la indústria cimentera catalana aconsegueix així el 25,1%, 1,7 punts percentuals per sobre de la mitjana nacional (23,4%), però molt allunyat del que tenen altres països del nostre entorn, capdavanters en protecció mediambiental com Àustria (75,1%), Alemanya (64,6%) o Bèlgica (50%). Aquesta pràctica ha permès evitar a Catalunya l’emissió a l’atmosfera de 171.639 t de CO2, quantitat equivalent a les emissions de 114.426 vehicles en un any.

La comunicació de la Comissió Europea sobre economia circular, presentada a al llarg de la jornada per part d’un ponent de la Comissió, diu textualment que “quan no es poden evitar o reciclar els residus, en la majoria dels casos i tant des del punt de vista mediambiental com econòmic, és preferible recuperar el seu contingut energètic en comptes de dipositar-los en abocadors”. La indústria cimentera juga un paper clau en aquest nou paradigma de l’economia circular, aprofitant el poder calorífic de residus no reciclables.

La jornada, clausurada pel secretari general de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Ferran Falcó i Isern, ha comptat amb la participació, entre d’altres, de la directora de Comunicació de Cembureau (Associació Europea de Fabricants de Ciment), Jessica Johnson, que ha explicat la barreres i oportunitats existents en diferents països de la UE a la recuperació energètica de residus; i del director de l’àrea de medi ambient de l’Institut Cerdà, Miguel Hernández.