El consum acumulat del primer quadrimestre de 2019, segons les dades estimades pel Baròmetre del Ciment, mostra un canvi de tendència en el mercat català, ja que ha experimentat un creixement de quasi el 6% respecte al mateix període de 2018. De tota manera, aquest increment no compensa encara les caigudes que l’Índex de Demanda del Ciment (IDC) arrossega des de la segona meitat de l’any passat, ja que la variació interanual (maig 2018 a abril 2019) és encara negativa en un 0,6%. En els darrers 12 mesos s’han consumit 1,82 milions de tones de ciment a Catalunya.
Salvador Fernández Capo, president de Ciment Català, considera que “en qualsevol cas, la indústria cimentera no aconsegueix la recuperació que s’ha produït durant els darrers anys al conjunt de l’economia nacional”. La principal causa d’aquesta distorsió radica en la manca d’inversió en infraestructures per part de les administracions públiques, que ha caigut quasi un 80% en la darrera dècada i es manté en mínims des de 2011.
La situació resulta molt pitjor pel que fa les exportacions, que en el darrer any han caigut un 31%, fins a sumar 1,9 milions de tones. El constant increment de costos dels drets d’emissió de CO2, que s’han multiplicat per 4 en només dos anys, fan perdre competitivitat enfront de països que estan fora del mercat d’emissions de Gasos amb Efecte d’Hivernacle (GEH) i penalitzen aquesta activitat exportadora. Els mercats exteriors havien estat, tradicionalment, la via d’escapament de les fàbriques catalanes en temps de crisi, fins al punt de convertir Catalunya en la primera potència exportadora mundial a principis dels anys 80 del segle XX.