Tot i el context  de mercat clarament negatiu, la indústria catalana del ciment ha posat en marxa un ambiciós pla de mesures per lluitar contra l’emergència climàtica amb un horitzó final de reducció d’un 80% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per a l’any 2050 respecte de les 1990. Aquest programa d’actuacions es produeix en un moment en què el mercat domèstic mostra una gran atonia (amb un creixement de només un 5% al novembre de 2019 respecte del mateix mes de l’any anterior) i amb un escenari de pèrdua de competitivitat als mercats exteriors (un 46% de caiguda en el període citat), fruit de l’elevat preu dels drets de CO2. Aquest factor grava fins a prop de 30 € la tona de CO2 emesa per la indústria catalana, mentre que països fora del Mercat d’Emissions, com Turquia, no han d’afrontar cap despesa per aquest concepte.

La patronal Ciment Català elaborarà, l’any que ve, un Full de Ruta de reducció d’emissions que contempla assolir un sector baix en carboni al 2050 mitjançant la combinació de tecnologies convencionals i de tecnologies disruptives. Entre les primeres destaca el co-processat (ús d’energia procedent de residus que anirien a parar a abocador) i la substitució de matèries primeres per materials procedents d’altres indústries i d’enderrocs. Pel que fa a tecnologies disruptives, cal remarcar el segrest de diòxid de carboni durant el procés de descarbonatació de la pedra calcària en la fabricació de clínquer.

El compromís del sector vers la lluita climàtica és absolut, i s’explicita també a través del tercer Acord Voluntari amb la Generalitat, centrat en l’aplicació de polítiques d’economia circular i l’ús eficient dels recursos. Gràcies a aquestes actuacions, l’any 2018, es van estalviar 250.000 tones de combustibles fòssils mitjançant la valorització energètica de residus i 100.000 tones de matèries primeres. Un altre aspecte en el que s’està avançar és en la mobilitat elèctrica dins de les pròpies instal·lacions industrials.

Per últim, i de forma indirecta per ajudar a aquest programa per a un sector baix en carboni, les empreses catalanes demanen que s’afavoreixi la introducció de criteris ambientals als plecs de licitació d’obres, com per exemple la declaració ambiental dels productes emprats o bé, l’anàlisi de la durabilitat dels paviments.