La valorización de material residual ahorra recursos naturales

LAS MATÈRIES PRIMES

Les fàbriques de ciment busquen millorar la seva eficiència en el procés productiu per reduir el consum de recursos naturals

Del procés de fabricació, resulten dos productes: el clínquer i el ciment, si bé aquest segon -el ciment- és el resultat de moldre el primer juntament amb addicions. La matèria bàsica per fabricar el clínquer és el carbonat càlcic, que s’obté majoritàriament de la pedra calcària o de margues, que són una combinació de pedra calcària i argila.

Seguint amb els principis de l’anomenada “economia circular”, aquella estratègia que consisteix a “fer més amb menys“, les fàbriques catalanes de ciment busquen millorar la seva eficiència en el procés productiu per reduir el consum de recursos naturals. Les vies que permeten aquest estalvi són l’ús de subproductes com a matèria primera del clínquer i a través d’addicions en la fabricació de ciment.

ELS AVANTATGES AMBIENTALS DE LA VALORITZACIÓ MATERIAL

Les fàbriques de ciment reciclen una gran quantitat de subproductes industrials, ja sigui per substituir parcialment les matèries primeres o com a addicions del ciment, de manera que s’evita que la destinació final d’aquests residus pugui ser l’abocador. El procés de fabricació de ciment possibilita el reciclatge de residus per dues vies:

Com a substituts de matèries primeres, quan es barregen els subproductes industrials amb les matèries naturals (pedres calcàries i margues) abans d’entrar en el forn, la qual cosa permet reduir els recursos que extreuen de les pedreres. Les matèries primeres de substitució més utilitzades a Catalunya són cendres de pirita (que tenen un alt contingut en ferro), llots de paperera (carbonat càlcic), sorres de fosa (òxid silícic) o residus de demolició (de naturalesa càlcica o silícia). Els enderrocs de construcció es poden utilitzar com a substitut de matèries primeres, però requereixen un procés previ de separació.
Com a addicions al ciment, quan els subproductes industrials es molen o es barregen en quantitats limitades amb el ciment, per modificar les seves propietats, tals com la velocitat d’enduriment, els nivells de resistència o la durabilitat enfront d’agents agressius específics com l’aigua de mar o els sulfats. Les fàbriques utilitzen residus amb propietats hidràuliques o putzolàniques com a addicions: cendres volants procedents de centrals tèrmiques de carbó, escòries granulades de forn alt, putzolanes industrials, guix industrial…

LES ADDICIONS REDUEIXEN LES EMISSIONS DE CO₂

Atès que les addicions no són calcinades en el forn sinó que s’afegeixen al clínquer, es produeix un estalvi de combustible per cada tona de ciment produït i, per tant, una disminució de les emissions de CO2. Concretament, per cada tona de clínquer estalviada gràcies a la substitució per addicions es redueix en 0,9 tones la quantitat de CO2 que s’emet a l’atmosfera.

Aquests tipus de materials alternatius no suposen cap augment de les emissions atmosfèriques, no tenen incidència en la salut dels treballadors ni en el medi ambient i no afecten a la qualitat del producte final. No obstant això, la utilització d’addicions al clínquer no és il·limitada, ja que està regulada per a cada tipus de ciment pels estàndards de qualitat del producte, recollits en les normes UNE i UNE-EN.