El proppassat 3 d’octubre, representants de la Direcció General d’Indústria de la Generalitat i de Ciment Català es va reunir per tractar la situació actual del sector del ciment a Catalunya i les seves principals preocupacions, en bona part relacionades amb la descarbonització del sector i el seu Full de ruta 2050 per assolir-la.
Per part de la Generalitat, hi van assistir el director general d’Indústria, Oriol Alcoba, i el coordinador de projectes de la Direcció General, Albert Ballbé. Pel que fa a Ciment Català, va estar encapçalada pel president, Salvador Fernández Capo i va incloure representants de les quatre empreses que operen a Catalunya, Cemex, Ciments Molins, Cementos Portland Valderrivas i Holcim.
La reunió es va iniciar amb una presentació de la situació del sector del ciment a Catalunya, incloent dades estadístiques. Després, a banda del tema de descarbonització del sector, incidint en particular en l’ús de combustibles alternatius, la seva importància, i les dificultats pràctiques existents, la reunió es va enfocar en aspectes normatius especialment rellevants pel sector. Un d’ells va ser el Pla de tancament i desmantellament d’incineradores, que ha de posar fi a l’actual moratòria a tramitacions d’expedients de nova construcció o ampliació d’infraestructures de valorització o el possible nou impost sobre les emissions de CO2 de les activitats econòmiques previst a la Disposició Final onzena de la Llei 16/2017 del Canvi Climàtic, que pot ser molt perjudicial pel sector, apart d’implicar una doble imposició.
L’actual dèficit d’inversió en infraestructures, necessàries per tenir un país sostenible i competitiu, va ser un altre dels problemes que es van posar sobre la taula. Es van compartir dades del consum de ciment a Catalunya respecte al total a Espanya i en comparació, per càpita, al de països europeus desenvolupats, que van posar en evidència que els d’aquí són clarament insuficients per a un país que vulgui ser punter a Europa i al Món.
També es van comparar les xifres de valorització de residus amb les d’altres països europeus. La conclusió és que Catalunya té una capacitat limitada de valorització degut al poca varietat de residus autoritzats per valoritzar. Un exemple en són els residus categoritzats com a perillosos, com ara els olis usats i els dissolvents, els quals sí que estan autoritzats en altres comunitats autònomes i països.
Finalment, Ciment Català es va comprometre a transmetre a la Direcció general d’Indústria tota la informació disponible al voltant de la descarbonització del sector i, concretament, de les tecnologies de captura, ús, transport i emmagatzematge del CO2. Així mateix, ambdues parts van acordar mantenir-se en contacte de forma regular per estar al corrent de possibles novetats o temes d’interès.