El balanç final de 2020 ha fet palès les dificultats que passa la indústria catalana del ciment, amb una caiguda del consum del 10,6% al mercat domèstic per a un total de 2 milions de tones, que històricament es corresponen a les consumides l’any 1968. Aquest descens es pot atribuir als efectes sobre l’activitat de la pandèmia de la Covid-19 que, especialment als mesos amb més incidència de març i abril, va paralitzar les obres en curs.
En aquest context, la previsió per al 2021 esdevé incerta: en la part positiva, s’espera una progressiva tornada a la normalitat a mesura que es vagi superant la situació actual; en la part negativa, es tem que les activitats econòmiques no es reprenguin amb la força necessària i a temps, de forma que la recuperació s’enredereixi. Però sobretot, la incertesa de 2021 per al sector ve determinada “per la caiguda de la licitació pública i de visats d’obra nova d’habitatge que es va produir l’any passat”, afirma Salvador Fernández Capo, president de la patronal Ciment Català.
El directiu considera que “si les administracions públiques no donen un impuls efectiu a la licitació de noves infraestructures, la continuïtat de l’activitat a la indústria del ciment quedarà molt amenaçada”. També recorda que “la construcció és el sector que més ràpidament genera ocupació i activitat econòmica, amb una mitjana de creació de 14 llocs de treballs per cada milió d’euros invertit”. La recuperació econòmica del conjunt del país depèn “de forma directa de la recuperació de la inversió en obra pública i de la promoció i inversió privada en habitatges”, rebla Fernández Capo. En aquest sentit, reitera la necessitat de dissenyar polítiques d’habitatge com una fórmula per recuperar l’activitat econòmica i, alhora, donar resposta a les necessitats socials i ambientals d’aquest sector (un 70% del parc d’habitatges és anterior al 1980 i no compleix les normes d’aïllament, sostenibilitat i eficiència energètica).