Els primers 12 mesos de pandèmia de la Covid-19 han provocat un descens del consum de ciment a Catalunya del 5,1% (període abril de 2020-març de 2021). La paràlisi d’activitats econòmiques com a conseqüència dels successius estats d’alarma i confinaments ha frenat la lleu recuperació des dels mínims de 2014 amb una caiguda de les vendes que, si bé no és exagerada, sí que agreuja els problemes d’una indústria que treballa per al mercat domèstic a només el 30% de la seva capacitat operativa.
A més, les perspectives en el curt termini són força descoratjadores vista la tendència que mostren indicadors com ara la licitació oficial o els visats d’edificació. La licitació pública s’ha reduït un 4% en els 2 primers mesos de 2021, i un 17,5% al darrer any, mentre que la superfície visada per a la Construcció acumula descensos del 12,1% i del 19,8% respectivament.
En aquesta conjuntura, Ciment Català urgeix a les administracions públiques, i en particular al Govern, a reactivar l’obra pública que el país necessita per a ser competitiu i així, alhora, evitar una reestructuració en el sector i que hagi de tancar alguna de les plantes cimenteres ubicades a Catalunya. Aquesta situació es veu agreujada per un altre problema addicional, derivat dels drets de CO2.
Com explica el president de la patronal, Salvador Fernández Capo, l’assignació de drets d’emissió gratuïts al sector al 2021 per part de la UE “s’ha reduït un 28% i, simultàniament, el preu dels drets de CO2 supera els 40 euros per tona”. Aquests costos, que no tenen països de fora de la UE, encareixen la producció i dificulten molt l’exportació, la tradicional via de sortida de la indústria catalana en temps de crisi. Amb aquestes perspectives, la continuïtat d’alguna de les fàbriques es veu seriosament amenaçada.