Generalitat i indústria del ciment coincideixen a promoure els principis i les pràctiques de l’Economia Circular com la metodologia de producció més respectuosa amb el Medi Ambient. Així ha quedat de nou palès a les darreres reunions mantingudes, en les que hi han pres part Mercè Rius (Directora General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic), Josep Maria Tost (director de l’Agència de Residus de Catalunya), Lluís Ridao (director de l’Agència Catalana de l’Aigua), Salvador Fernández Capo i Alejandro Josa (president i secretari de Ciment Català).

Aquestes sessions de treball han servit per palesar el consens sobre l’aprofitament energètic dels residus, sempre respectant la seva jerarquia de tractament, que permet l’estalvi de combustibles fòssils a les fàbriques de ciment i que evita l’abocament -amb els consegüents riscos de contaminació de sòls i aire, a més d’incendi- de materials als quals ja no se’ls pot donat cap altre ús ambientalment millor. Fangs secs de depuradores d’aigües urbanes que no poden fer-se servir a agricultura amb menys impacte, pneumàtics fora d’ús sense destinació possible com a valorització únicament material o combustibles derivats de residus (CDR) formen part d’un encara petit catàleg de productes que les fàbriques utilitzen per a coure la pedra calcària i produir ciment.

Els representants de la indústria cimentera van demanar als responsables de la Generalitat una major apertura cap a l’ús de residus com a combustibles, en la línia del que fan els països europeus líders en pràctiques ambientals. Alemanya, Holanda o els països escandinaus són els que, promovent la valorització energètica de residus que no es poden reciclar o amb reciclatge ambientalment pitjor, han aconseguit reduir dràsticament (pràcticament fins el 100%) els residus que van a abocador. En aquest sentit, la taxa de substitució energètica a Catalunya (poc més d’un 30%) tot just arriba a la meitat de la dels esmentats països, la qual cosa dona un ampli marge de millora si la Generalitat, en el futur, autoritza l’ús de més quantitat i més varietat de residus per al seu aprofitament energètic, sempre complint amb els condicionants anteriors. Al respecte es pot dir que no hi ha raons tècniques que impedeixin arribar al 90 o 95% de substitució energètica a forns de fabricació de clínquer, amb els avantatges ambientals que això suposa, sempre i quan estiguin disponibles els residus no reciclables adients.