La pressió fiscal sobre les fàbriques catalanes de ciment ha estat objecte de debat a la reunió que representants del sector van mantenir el passat 15 d’abril amb la Secretària d’Hisenda (i presidenta de l’Agència Tributària de Catalunya), Marta Espasa, i la Directora general de Tributs de la Generalitat, Natàlia Caba. Directius de la patronal Ciment Català, i representants dels sindicats CCOO i UGT-FICA i de Fundació CEMA a Catalunya, van traslladar a la Generalitat les dificultats i riscos per a la indústria de l’aplicació de determinades polítiques fiscals que incrementin la pressió sobre el sector del ciment, com ara el desenvolupament de la Disposició final onzena de la Llei 16/2017 del Canvi Climàtic relativa a un impost sobre activitats econòmiques que generen gasos amb efecte d’hivernacle (GEI).
Sindicats i empreses van transmetre que la imposició de taxes sobre les emissions de CO2, sobreposada al mecanisme de mercat decidit per la Unió Europea i que afecta al sector del ciment, posaria al límit de la supervivència la majoria de les fàbriques. Entre els arguments que demostren la inviabilitat d’assumir aquest nou esforç fiscal es van citar, d’una banda, els increments del preu dels drets d’emissió, que ha fregat els 26 euros per tona durant el passat mes d’abril, gairebé 5 vegades més que els 5 € per tona dels últims anys, i que no és previsible que baixi de nou donades les mesures presses al respecte a nivell europeu. Per un altre costat, es va recordar que el fet que les empreses del sector siguin multinacionals amb plantes de fabricació a diversos països, entre els quals alguns que no estan sotmesos al règim del mercat de GEI, pot provocar la deslocalització de la producció de les fàbriques catalanes. Amb la qual cosa no només es deixarà de recaptar cap mena d’impost per processos industrials, sinó que previsiblement es generarà desocupació i pèrdua de l’activitat econòmica a les poblacions on ara estan instal·lades.
En el fons del debat subjau també la protecció del medi ambient. En teoria, les iniciatives legislatives que busquen imposar taxes a les emissions de GEI es consideren un estímul a la reducció de les emissions. A la pràctica, però, la seva inviabilitat generaria l’efecte contrari: amb l’atur o tancament de les fàbriques catalanes augmentarien les emissions de CO2, ja que s’hauria de sumar la del transport des de tercers països, freqüentment amb instal·lacions més contaminants que les fàbriques catalanes, al que s’origina durant la fabricació, que es mantindria allà on sigui que es produeixi el ciment.