Després de l’aturada de l’activitat al mes de març amb el decret d’estat d’alarma per l’emergència de la Covid-19, i de la gradual represa des de principis de maig, la indústria del ciment a Catalunya disposa ja de la informació estadística que permet quantificar la situació.

Durant els primers 6 mesos de 2020, el consum de ciment a nivell domèstic s’ha reduït un 16% i ha quedat molt per sota del milió de tones (937 mil). També les exportacions, després d’un 2019 en què es va enregistrar una caiguda del 37%, han continuat disminuint, la qual cosa ha provocat un descens de la producció de ciment del 19%. Les plantes catalanes, doncs, han funcionat per sota del 40% de la seva capacitat durant el període gener-juny de 2020.

Aquestes dades situen el sector en una posició crítica, perquè s’acumulen a unes xifres molt negatives de la darrera dècada. La incògnita es saber què passarà ara en el curt termini, i és per aquest motiu que Salvador Fernández Capo, president de Ciment Català, adverteix que “només una decidida actuació de les administracions públiques pot evitar l’amenaça d’aturada per a algunes de les nostres fàbriques”. El màxim representant sectorial recorda que “tenim un problema greu en el curt termini, perquè malgrat que ara es tornen a licitar projectes de futur, no existeix una continuïtat en la promoció d’obres que mantinguin l’activitat del sector i assegurin l’enllaç amb aquelles infraestructures previstes per als propers anys”.

Fernández Capo remarca “la importància de la Construcció per a la recuperació de l’economia” i recorda que, tot just fa unes setmanes, la Comissió d’Infraestructures i Equipaments de Foment del Treball va divulgar la darrera actualització del Catàleg d’infraestructures bàsiques, que detalla que Catalunya, en comparació amb altres regions europees similars, i tenint en compte el PIB, la població i el territori, “manté necessitats significatives no satisfetes en infraestructures de transport de persones i mercaderies via ferrocarrils, ports, carreteres i avió així com mancances en el manteniment de les infraestructures existents, i un dèficit de dotació d’infraestructures i equipament per a ciutadans, especialment, aigua, sanitat, educació, medi ambient, i telecomunicacions, en comparació amb els països de referència (Alemanya, Regne Unit i Itàlia)”.

En paral·lel, Ciment Català demana a les administracions públiques que inverteixin en habitatge públic per tal de cobrir les necessitats actuals i en el curt termini de bona part de la ciutadania, necessitats agreujades per les conseqüències econòmiques que ha tingut en moltes llars l’aturada econòmica a causa de la pandèmia.