Generalitat i sector del ciment es van mostrar d’acord en la necessitat d’impulsar l’obra pública a Catalunya i també en el suport a polítiques energètiques més beneficioses mediambientalment i empresarial durant una sessió de treball celebrada el 19 de març. La reunió, encapçalada pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, la secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, el director general d’Infraestructures de Mobilitat, Javier Flores, i el president de Ciment Català, Salvador Fernández Capo, va servir per posar en comú la problemàtica que afecta la indústria a Catalunya. Generalitat i sector van coincidir en què la recuperació de les fàbriques de ciment ajudarà a consolidar el teixit industrial de Catalunya en un temps de terciarització de l’economia que, en molts casos, comporta precarietat a l’ocupació.

Durant la trobada, els representants del sector van mostrar el seu desacord amb iniciatives legislatives que impliquen una doble taxació, com ara la Proposta de resolució presentada recentment pel Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem sobre grans instal·lacions de combustió o la Disposició final onzena de la Llei 16/2017, del Canvi Climàtic. Aquests projectes legislatius posen clarament en risc la continuïtat del sector amb la deslocalització de la producció. La indústria cimentera ja està subjecta, per decisió de la UE, al mercat d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Les dificultats que travessa la indústria, afectada tant pel baix consum de ciment com pels costos energètics, fan imprescindible un canvi de tendència: al 2018, la despesa assignada segons pressupostos de les administracions públiques a inversió en infraestructures ha estat la més baixa dels darrers 25 anys. Ciment Català va exposar també que, en aquest context, les exportacions són avui essencials per mantenir l’activitat. La disponibilitat i autorització de combustibles alternatius en línia amb els països desenvolupats del nostre entorn és clau per ser més competitiu als mercats exteriors.

Tots dos interlocutors van coincidir, finalment, que per assegurar la qualitat, durabilitat i la protecció del medi ambient, és necessari fer servir cada cop més informació o paràmetres no econòmics en la licitació d’obra pública, tendint així a criteris de sostenibilitat i Economia Circular.