La primera reunió de la Comissió de Seguiment del III Acord Voluntari entre la Generalitat i la indústria catalana del ciment ha establert els aspectes clau que cal desenvolupar per tal de millorar la protecció del medi ambient i la transició cap a l’Economia Circular. La Comissió, celebrada el 17 d’octubre, considera l’aprofitament dels recursos, l’ús de combustibles alternatius, la millora de la informació pública i l’optimització de la mobilitat com els principals àmbits d’actuació. Un grup de treball, que comptarà amb la participació de tècnics especialistes, abordarà les mesures a emprendre en cadascun d’aquests quatre àmbits.

Durant la sessió de posada en marxa de la Comissió de Seguiment es van valorar els avenços  assolits en matèria mediambiental durant la vigència dels dos anteriors Acords. Més específicament, durant l’any 2016 es van aconseguir pràcticament tots els objectius ambientals esperats, amb un volum d’inversió superior al milió d’euros. En canvi, no es va arribar a la fita prevista del 40% de substitució energètica per combustibles alternatius degut tant a la baixada de l’activitat del sector com a la manca d’un ventall més ampli de residus a valoritzar.

La reunió també va servir per posar de relleu la importància que ha de tenir, de cara a una efectiva millora de les condicions ambientals, l’augment de la taxa d’abocador com una mesura dissuasiva contra aquesta mala gestió dels residus. La directora general de Qualitat Ambiental, Mercè Rius va mencionar que entre les principals preocupacions de la societat es troben les emissions de NOx i de dioxines, i va reclamar un increment de la informació pública sobre els efectes dels contaminants. Per la seva banda, els representants de Ciment Català van reiterar la seva inquietud per les conseqüències negatives que pot tenir l’aplicació de la disposició final onzena i la futura Llei de l’Impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte d’hivernacle que, paradoxalment, poden causar un augment de les emissions per la possible deslocalització de la producció a fàbriques més competitives però més contaminants.