Els avenços estadístics provisionals corresponents al mes de gener de 2020 sobre el sector del ciment mostren un retrocés del 13% en el consum a Catalunya, amb poc més de 157 mil tones. La xifra és encara pitjor pel que fa a la producció, que cau un 25% en el mateix període, amb 180 mil tones. En el registre de l’any mòbil (que mesura els 12 darrers mesos), el consum se situa en 2,1 milions de tones i la producció en 3,2 milions, però resulta significativa la forta caiguda de les exportacions (un 22% inferiors a l’any anterior).
La situació del sector s’explica, d’una banda, per l’increment de costos en l’energia elèctrica i dels drets d’emissió de CO2, que penalitzen la competitivitat de les empreses catalanes i, en conseqüència, el seu accés als mercats exteriors. Per altra banda, l’atonia del mercat interior provoca que el consum continuï a nivells dels anys 60. I això és degut, principalment, a la cronificada manca d’inversió en infraestructures: convé recordar que, segons l’informe de la CCOC, la licitació oficial d’obres a Catalunya al 2019 va assolir els 1.947 milions d’euros, una xifra molt inferior encara a la mitjana històrica (uns 3.750 milions anuals en el període 2000-2019).
Salvador Fernández Capo, president de Ciment Català, reclama una vegada més que “cadascuna de les administracions aprovi pressupostos que confirmin un increment de la inversió en obres públiques”. Recorda que la licitació mínima i recurrent en infraestructures hauria de ser del 2,2% del PIB (uns 5.400 milions anuals), d’acord amb la mitjana històrica dels principals països europeus. A Catalunya, al 2019, ni tan sols ha arribat a l’1% del PIB. I a això cal afegir-hi el fet que no totes les licitacions s’acaben materialitzant en obres.
El president de la patronal catalana assegura que la indústria del ciment “està preparada per afrontar el proveïment necessari per a la construcció i manteniment d’infraestructures relacionades amb el transport i la mobilitat, amb el tractament dels residus o el sanejament i depuració de l’aigua” entre altres àmbits. I conclou insistint en la necessitat d’invertir en un país més segur i menys vulnerable davant els impactes i els riscos del canvi climàtic.